Sort i estratègia

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

11 d’abril del 2023. 21:17

0 Comentaris

ELISENDA PONS

No recordo quan vaig comprar el meu primer 'Catan' i tampoc no sé qui me’l va aconsellar (molt probablement els amics de Zeppelin, la meva botiga de referència). Sí que recordo les vegades que n’he parlat amb entusiasme amb amics com Quim Dorca, responsable de Devir, l’empresa que el comercialitza. Va ser justament ell qui em va comunicar la mort de Klaus Teuber, el creador del joc que va revolucionar aquest món, no solament des del punt de vista comercial (amb milions de còpies venudes), sinó cultural. «El disseny de Klaus Teuber és la punta de llança de l’anomenat joc de taula modern», deia el comunicat de Devir. Vaig recordar de cop les centenars d’hores que he passat davant el tauler variable i enigmàtic, fet d’hexàgons que s’ajunten per formar un puzzle en el qual, com deia el mateix Teuber, «coneixem com són les persones». O com voldríem ser o com no ens agradaria ser. En un joc com aquest ‒complicat i accessible alhora, que s’explica pràcticament mentre ja hi estàs jugant‒ hi ha un element cooperatiu que li atorga un halo benefactor i també factors que són ocults i que responen a una dinàmica tenebrosa. Una combinació ideal que respon a una pregunta que Teuber es va fer mentre s’endinsava per afició en l’univers dels víkings: «¿Què passaria si uns exploradors arribessin a una illa on no hi ha ningú? ¿Què farien?». Abans de poder-se dedicar professionalment als seus invents, aquest home confeccionava i col·locava pròtesis dentals. A la nit, es tancava al seu estudi i, d’alguna manera, jugava a modificar una altra realitat, en creava una de nova, també regular i pautada.