NEWSLETTER
Piqué versus Sánchez Dragó
La Setmana Santa ens ha deixat dues morts que exemplifiquen la cara i la creu en el camp del centredreta espanyol. La primera, la del que va ser ministre d’Indústria i d’Exteriors amb José María Aznar, Josep Piqué. Una ment lúcida que va començar analitzant amb claredat la dinàmica econòmica per passar posteriorment a ocupar-se de la dinàmica industrial i d’allà va aterrar en la política per acabar sent expert en geoestratègia. Piqué va representar la dreta que Espanya es mereixia per la seva posició a Europa i al món, però va acabar marxant de la primera línia política amenaçat per aquest grup d’esbirros ultramuntans que, disfressats de periodistes, fa dècades que arrenquen de soca-rel tot intent que el centredreta espanyol sigui homologable amb l’europeu. L’altre mort, Fernando Sánchez Dragó, pertanyia a aquest grup. La seva última proesa va ser inventar la moció de censura de Ramón Tamames. El seu narcisisme va fer que pensés que l’excel·lència a què va arribar en la divulgació de la literatura a través de la televisió l’havia de portar necessàriament a ser una espècie de Bernard-Henri Lévy del centredreta espanyol, però mai va passar de tertulià conspirador.
Sánchez Dragó i Piqué van tenir trajectòries paral·leles, però van arribar a destinacions contraposades. Tots dos van ser joves brillants que van deambular pels entorns del Partit Comunista als ravals de la dictadura i van acabar en l’òrbita del PP. Però els va separar una cosa que no té res a veure ni amb la ideologia ni amb la classe social: la moral, les conviccions que fonamenten els principis ètics que guien l’acció política i social de tota persona. Piqué, com va escriure el seu col·lega i amic Antón Costas, va estar sempre compromès amb l’«emancipació» dels que pateixen privació. Sánchez Dragó sempre va preferir la subjugació dels individus, ja fos a la classe social o a la nació. Més enllà de la dreta o de l’esquerra, el món es divideix en emancipadors o subjugadors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.