L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La vida com un immens malentès
Per complicar l’entesa, només faltaven les limitacions de WhatsApp
L’altre matí, en un club de lectura de la llibrería Finestres –¿per què no s’apuntaran més senyors al plaer de compartir l’experiència lectora?–, vam estar conversant sobre la novel·la ‘Expiació’ (‘Atonement’, 2001), potser l’obra més rodona del britànic Ian McEwan. La narració arrenca el dia més calorós de l’estiu de 1935, en una gran casa de camp al comtat de Surrey, des d’un dels finestrals de la qual la Briony, una nena de 13 anys, observa una estranya escena en la distància del jardí: la seva germana gran, la Cecilia, es posa en roba interior dins d’una font, mentre el seu enamorat, el fill de la dona de fer feines, la mira impacient amb els braços en gerres. De seguida, la jove agafa un gerro de flors, en el qual la nena no havia reparat, i es posa a caminar xopa en direcció a la casa. A partir d’allà, s’encadenen una sèrie d’esdeveniments que la Briony, la protagonista, amb una frondosa imaginació, interpreta a la seva manera per acomodar-los a una versió que acaba arruïnant la vida dels tres. «La veritat s’havia tornat tan espectral com una invenció». Finalment, no hi haurà expiació possible per al seu error.
El malentès constitueix un fèrtil tema literari almenys des de ‘Romeu i Julieta’, des d’aquella escena final en què una maleïda carta no arriba al seu destí i l’enamorat Montesco ingereix el verí. El dolent és que la confusió també filtra el dia a dia, generant de vegades situacions còmiques i d’altres, incòmodes desacords. Amb els amics, a la feina, amb la família i els amors. De manera inconscient, prejutges els altres observant-los amb una lent concreta, la teva, que transforma en evidències meres interpretacions.
Entretots
PROPÒSITS INVISIBLES
Notícies relacionadesCreus conèixer l’altre, i automàticament li adjudiques funcionaments interns, motivacions i invisibles propòsits. Per acabar de complicar l’assumpte, només faltava el WhatsApp; en la sessió de McEwan vam riure bastant amb els equívocs que genera l’aplicació per la rapidesa, les caretes de les emoticones, els signes de puntuació a la babalà i la falta de context, gestualitat i carn.
L’escriptor nord-americà Philip Roth va reflexionar respecte de les tergiversacions vitals a ‘Pastoral americana’, on el seu àlter ego Nathan Zuckerman conclou: «Viure consisteix a malentendre-ho, malentendre-ho una vegada i una altra i moltes més, i llavors, després d’una acurada reflexió, malentendre-ho de nou. Així sabem que estem vius, perquè ens equivoquem». No sembla mala premissa per funcionar: donar per fet que comunicar-se, arribar a entreveure l’altre, és un petit miracle.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
