NEWSLETTER

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41378932 depuradora171220191556

zentauroepp41378932 depuradora171220191556 / JOAN CORTADELLAS

El mateix dia que presentava una nova proposta per intentar un referèndum sobre la independència, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, proclamava que el primer problema de Catalunya és la sequera. I aviat ho serà de tot Espanya malgrat la badada general que hi ha sobre el tema. Els moments de sequera provoquen dues reaccions de naturalesa contradictòria. La primera és a curt termini i aquesta vegada s’ha concentrat en si les restriccions permetran omplir piscines i en les sancions als ajuntaments díscols. La segona és a llarg termini. I es constata en primer lloc l’escàs compliment dels projectes que es van aprovar en l’anterior gran sequera, la del 2008. Però s’aprofita el moment perquè els polítics facin una mica de cas als tècnics i reactivin inversions per millorar el que anomenem el cicle de l’aigua. En aquest context, a més de reprendre inversions abandonades, el Govern d’Aragonès aposta per la regeneració de l’aigua en el pla que aprovarà les pròximes setmanes i que va avançar Guillem Costa. Es tracta d’una segona ronda en la depuració de les aigües residuals fins a deixar-les amb prou qualitat perquè tornin als aqüífers o als rius i acabin sent consumides com a aigua potable. La idea és tremendament suggerent perquè, a llarg termini, podria convertir la potabilització de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona en gairebé un circuit tancat en la qual seria necessària una mínima aportació de l’aigua procedent de la pluja o de les dessalinitzadores. No és més que aplicar a l’anomenat cicle de l’aigua la filosofia de l’economia circular que ja s’aplica en altres àrees com els metalls, el vidre, els cartonatges o els plàstics. Si es fos capaç de discriminar l’ús final de l’aigua en dos o més circuits de distribució, l’invent encara seria més revolucionari.

Per als més sensibilitzats, cal recordar que aquest projecte que ara vol impulsar el Govern, no seria possible si Catalunya no comptés amb una de les companyies especialitzades en el cicle de l’aigua més punteres a nivell internacional com és Agbar. Les grans empreses, malgrat els seus defectes i la immerescuda mala fama, són les úniques que poden afrontar grans projectes perquè tenen el coneixement i la capacitat de proposar-los i de fer-los.