Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El nen que va néixer amb el peu garrell
El golf és una pràctica esportiva senzilla. Es tracta de col·locar una boleta blanca d’uretà en un clot relativament més gros que el diàmetre de la bola, situat, el clot, en un espai de gespa tallada arran que rep el nom de ‘green’. I es tracta de fer-ho amb un mínim de cops, en una quantitat inferior, això sí, als que ha esmerçat el contrincant en el seu periple. És a dir, es tracta de ficar una bola en un forat. Com tots les coses senzilles (com creure en Déu) necessita una litúrgia adequada perquè tot plegat no sembli tan fàcil. El golf (aquest esport en el qual pots arribar a ser número 1 del món tot i tenir una incipient panxa cervesera) és el rei de la litúrgia. Quan vaig veure el triomf històric del basc Jon Rahm en el Masters d’Augusta vaig pensar en una cerimònia similar, la que es fa al monestir de Pantokratoros, al mont Atos de Grècia, màxima expressió de l’espiritualitat ortodoxa, quan s’ordena un acòlit com a monjo. Eleven al cel una maqueta platejada del monestir i li col·loquen una casulla blanca com a símbol de l’ascesi monacal. A Augusta, fan el mateix. Rahm va aixecar la maqueta de la casa pairal del golf (d’estil colonial georgià del Sud profund) i li van endossar també la tradicional jaqueta verda, quasi un hàbit religiós.
Per acabar de completar l’escena, Rahm va posar els ulls en blanc, va mirar cap al cel i va dedicar la victòria a Seve Ballesteros, la divinitat que, segons ell, va intercedir de manera decisiva perquè pogués entrar al regne dels escollits, just el dia que el déu Seve hauria fet 66 anys. La mitologia és intrínseca al golf i tu no pots ser una figura si no tens al darrere un relat. Al llarg dels anys, hi ha hagut de tot i són especialment reconegudes i festejades les epopeies de personatges amb orígens humils, que van començar com els nois que duen els pals amb una bossa a l’esquena (els ‘caddies’) i van acabar com a estrelles. No és el cas de Jon Rahm, fill d’un empresari de Barrika, a prop de Bilbao, descendent d’ebenistes suïssos que el segle XIX es van instal·lar al País Basc, i net de qui va ser delegat de l’Athletic Club durant més de 30 anys. Un dia, el pare va veure jugar Seve Ballesteros i es va convertir a la religió golfista. «Sense aquella Ryder Cup del 1997, ves a saber on seríem», ha dit Rahm. La superació personal (un dels manaments de l’església dels forats) d’aquest noi ens arriba per un altre costat. Només havien passat vint minuts des del naixement que ja entrava en un quiròfan. Havia nascut amb una deformitat al peu dret, uns 90º capgirat cap endins, que el va tenir enguixat durant els primers mesos. De resultes d’aquell episodi, ara té la cama dreta un centímetre i mig més curta que l’esquerra. «No puc fer un ‘swing’ complet», ha dit. I per això mateix va haver d’adaptar el seu joc a la mancança física. I per això mateix, té un joc peculiar, únic. La mitologia de la superació personal té uns quants episodis més. Quan va anar a parar a l’equip dels Arizona State Sun Devils (ASU), la universitat més prestigiosa del món pel que fa al golf, va estar a punt de fracassar perquè no sabia ni un borrall d’anglès. Però el va aprendre a base d’escoltar rapers a tot drap. Així va continuar la carrera meteòrica i també li va servir, l’anglès, per lligar amb la seva dona en una festa de disfresses. Ell anava de policia i ella, d’àrbitre de futbol americà, tota una heroïcitat romàntica.
Entretots
El diumenge que va guanyar el Masters va posar en pràctica un apotegma que presideix la seva vida: el domini mental. «Tot el de fora no existeix». Només compten els cops i els forats. En una de les pel·lícules que més s’estima (‘En busca del swing perfecto’, de Robert Redford), un personatge filosòfic afirma: «Has de ser un Tot amb el camp. Has de ser part d’aquest instant i aquest lloc, sentir com respira amb tu. Has d’experimentar que les marees i les estacions, la rotació de la terra, es tornen un Tot amb la teva ànima i les teves mans, amb tot el que vas ser i tot el que seràs». Rahm segur que ho té escrit en un diari que, el dia que es publiqui, serà un exitàs editorial. També diu que amb el que ha guanyat amb el golf (que és molt) ja en tindrien per viure ell i tots els seus descendents, però que juga «pel llegat i per la història, no pas pels diners». I també hi parla de Joseba del Carmen, que va ser el seu entrenador «mental». Un individu que desactivava bombes d’ETA i que el va ajudar a desactivar el món per concentrar tota l’energia en el ‘swing’.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
