NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El gir de Feijóo
Els que fa anys que analitzen enquestes saben que l’important no és només qui en surt guanyador, sinó qui creu la gent que serà guanyador
Alberto Núñez Feijóo va tornar de Setmana Santa i va fer un gir en el marc mental de la precampanya del 28-M. Va venir a dir que no estava tot guanyat, que les expectatives del PP a les municipals i autonòmiques se cenyeixen a recuperar una o dues comunitats autònomes (bàsicament València), que els resultats de maig no prefiguren els de desembre i que es fa personalment responsable dels uns i dels altres. Algun guru li deu haver dit que no li convé desmobilitzar els propis abans de temps encara que el sector més excitat de la premsa i de l’empresariat ja doni per fet l’ocàs de Pedro Sánchez. El moviment de Feijóo ha tingut almenys tres conseqüències: dins del camp de la dreta, alguns ja han esmolat els punyals per si Feijóo s’estimba el 28-M i hi ha oportunitat de degollar-lo; la Moncloa ha guanyat credibilitat davant les bases locals del PSOE perquè ja no és l’única veu que diu que no tot està perdut, ho admet fins i tot l’adversari, i ha frenat els plans de Pablo Iglesias perquè Podem no sumi si el destí final és quedar lligat a Yolanda Díaz... a l’oposició.
Entretots
Miguel Ángel Rodríguez ha publicat un minuciós informe sobre la sopa de lletres que formen els partits a l’esquerra del PSOE a les candidatures autonòmiques i municipals. Yolanda Díaz defensa que aquesta pluralitat només és el reflex de la diversitat espanyola. Té raó. Però la llei electoral espanyola i la mirada sobre Espanya que s’irradia des de Madrid deformen aquesta realitat fins convertir-la en insignificant. Si a les eleccions generals Podem acaba competint província a província amb les marques locals de Sumar, la patacada serà estratosfèrica. Part d’aquest vot perdut debilitarà, al seu torn, els resultats del PSOE i acabarà beneficiant el PP i Vox. En aquest embolic serà fonamental l’estat psicològic en què estigui cada formació l’endemà del 28-M. I en aquest estat influirà molt la foto que es transmeti dels resultats. Els que fa anys que analitzen enquestes saben que l’important no és només qui en surt guanyador, sinó qui creu la gent que serà guanyador. Feijóo s’ha tret pressió i Sánchez juga tres partides simultànies: el poder territorial que conservi el PSOE, la conjunció del PP i Vox i la sort de Yolanda Díaz, que ha d’apoderar-se de Podem per no acabar fagocitant els socialistes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Sumar Unides Podem Alberto Núñez Feijóo Eleccions municipals PP - Partit Popular PSOE Pablo Iglesias Pedro Sánchez Yolanda Díaz Pérez Vox
