Pornografia dura per a adolescents

Ja fa temps que els experts han disparat l’alarma. El consum de pornografia dura entre preadolescents està augmentant de manera exponencial, sense que sembli possible aturar el fenomen. Segons els informes de Save the Children, l’edat de «primera exposició» d’aquesta mena de continguts s’ha avançat als vuit anys, i la mitjana és a partir dels dotze. Tots ells el consumeixen a través dels seus smartphones, tauletes, ordinadors i dispositius escolars, i un 58% hi arriba de casualitat mentre navegaven per la xarxa o fent un clic als anuncis o fins i tot accidentalment, a través d’algun motor de recerca.

De fet, aquesta «casualitat» no és gens casual, perquè molts dels operadors de pornografia compren els mots clau de recerca en diversos idiomes, i així, quan un preadolescent posa, per exemple, la paraula ‘pits’ en anglès o castellà, a l’instant li surten enllaços de pàgines de porno dur. I està comprovat que, a partir de la primera vegada, la majoria (en un percentatge disparat en els nois, respecte a les noies) inicien un hàbit de consum gairebé diari que arriba al 70% dels adolescents. El problema empitjora quan més del 40% reconeix que el porno és l’única font d’educació sexual i només un 11% avisa els pares del que han trobat i pregunta respecte a això. Aquest és el punt central que amoïna especialment psicòlegs, psiquiatres i educadors: la deformació sexual que estan adquirint els joves amb aquest consum massiu de porno ‘online’’.

¿Per què? Fonamentalment perquè la majoria de webs de porno naturalitzen el domini i la violència contra les dones, , amb una crueltat extrema que va des de la normalització de les violacions en grup fins a pràctiques al límit que converteixen la dona en un objecte al qual es pot ofegar, punxar, cosir, cremar, colpejar i humiliar de les maneres més terrorífiques. I així tota l’educació per la igualtat desapareix de sobte, en nom de la pornografia més brutalitzada. Save the Children alerta que molts d’aquests joves que entren en aquestes webs acaben considerant que la sexualitat ha de ser violenta, i que el maltractament forma part de la lògica sexual. Tot aprenent a excitar-se amb imatges de domini i violència, el desig de dur-les a la pràctica augmenta considerablement. Amb un afegit previsible: com més baixa és l’edat d’inici, més alt és el risc d’assumir la naturalitat del component violent, perquè és quan els joves comencen a construir la seva identitat sexual.

Notícies relacionades

Submises, humiliades, ofegades i sofrents: així és la dona en el porno ‘online’ que veu el teu fill

L’educació afectivosexual encara no arriba de forma sistematitzada a les escoles

A aquest alt risc de normalització de la violència i el domini, se sumen altres pràctiques igualment perilloses, com la inexistència de l’ús de preservatius. Però el pitjor és l’efecte «addictiu» que pot tenir aquesta mena de consum dur perquè, si de ben joves aprenen a excitar-se amb violència, i consumeixen habitualment, cada vegada necessiten imatges més dures per aconseguir el clímax. Com diuen els experts, el «porno és una droga molt poderosa», amb patrons de conducta similars al d’altres drogues. No cal dir que el porno en edat adulta és perfectament assumible, però la visualització d’un porno violent a partir dels 8, 9, 10 és un sever perill en la formació sexual.

En aquest punt és inevitable relacionar aquesta alerta amb el greu augment de delictes sexuals perpetrats per menors, sovint amb víctimes també menors. Els darrers casos de violacions grupals, amb agressors d’onze i dotze anys, en són una terrible prova. No oblidem que els delictes sexuals múltiples han augmentat un 56% en cinc anys, i un de cada quatre agressors grupals és menor d’edat. A partir d’aquí, és evident que es tracta d’un fenomen molt preocupant que ha arribat per quedar-se i per empitjorar, i contra el qual no sembla que hi hagi defenses socials ben articulades. Si les dades dels experts són certes, cal començar a considerar-ho una epidèmia que obligarà tant a revisar els codis penals –perquè els delictes no poden quedar impunes–, com a entendre l’educació sexual reglada com una matèria d’alta prioritat. No oblidem que estem parlant de preadolescents, de formació de la sexualitat i del risc de construir el plaer amb pura violència. I davant d’aquest fenomen, les campanyes per la igualtat són paper mullat, fum diluït en una imatge que dona plaer de manera brutalitzada.