Carla Simón, quatre dies d’‘indepe’

La política, com el cine, no és per a aficionats. La directora barcelonina ho intuïa quan va tornar dels últims Goya amb les mans buides tot i que tenia 11 nominacions i l’Acadèmia havia triat com a representant espanyola als Oscars la seva pel·lícula ‘Alcarràs’, Os d’Or al Festival de Berlín, rodada amb actors no professionals. N’haurà de prendre nota per al pròxim càsting. Com el setè art, tampoc els partits tenen una especial inclinació per obrir-se als independents, que arriben amb fanfàrria a la festa de la democràcia quan altres afiliats fa anys que assorteixen el moble bar, col·loquen les cadires i escombren la pista de ball. Entra un fitxatge estrella perquè el candidat s’hi entesta, surt algú que fa anys que cobra un sou públic o que espera per fer-ho. Cinc dels vuit regidors de Junts a les Planes d’Hostoles van dimitir en bloc per donar la benvinguda a Carla Simón, l’endemà d’anunciar-se la seva incorporació. Hi ha maneres més subtils d’expressar l’opinió sobre el reclutament de nova saba i talent a l’equip, però els queda poca legislatura. Per a consol de la premiada cineasta, molts d’altres es van estavellar contra els murs de la partitocràcia abans que ella, a dreta i esquerra, només canvien els terminis que van aguantar abans de tocar el dos. L’escriptora Maria de la Pau Janer va ser inclosa pel socialista Josep Moll en la seva candidatura per a l’Ajuntament de Palma, però va haver de renunciar-hi per una rebel·lió de dones socialistes que la van acusar d’infiltrada i florero. Tampoc va tenir una acollida calorosa quan, anys després, Jaume Matas del PP la va presentar com a estrella de la seva llista al Parlament. En aquesta ocasió, va retornar el seu escó sense estrenar al dimitir el seu mentor. En fi, que pensant-ho millor, els avatars polítics d’aquests altres ‘indepes’ potser donarien per a una sèrie protagonitzada per Toni Cantó.