Invisibles i visibles

Mentre un animal invisible com el rinoceront negre –en greu perill d’extinció– es va fer visible, l’abundant xacal s’havia mantingut en la invisibilitat. Per tant, l’article de Joan Lluís Ferrer va atraure la meva atenció. Un animal mai vist a la península Ibèrica era documentat per primera vegada; precisament, ¡el xacal daurat!

El gener passat va ser recuperat el cos, sense vida, d’un cànid atropellat accidentalment a Àlaba. Després de diversos estudis va poder confirmar-se que corresponia a un exemplar de ‘Canis aureus’. ¿Com explicar la seva presència a Euskadi? Doncs perquè el planeta continua evolucionant; no es va crear en un instant amb tots els mobles i inquilins perfectament planificats i ordenats. La població asiàtica i africana de xacals daurats, lluny de fer-se invisible (en la dècada dels 60 va estar en perill), ha crescut i conquistat nous territoris. Així, partint del sud d’Euràsia, el llistat de regions on ha sigut albirat el xacal va en augment, i el mateix passa al nord de l’Àfrica. Una de les possibles causes és que la gradual invisibilitat del llop a Europa podria estar afavorint que els xacals ocupin el nínxol ecològic en altre temps del ‘Canis lupus’. Invisibilitat d’uns versus visibilitat d’altres, i viceversa.

El fotògraf Santiago Gibert col·labora a Mèxic amb la WWF perquè el jaguar (‘Panthera onca’) no caigui en una invisibilitat irreversible. Amb el suport del Govern de Ciutat de Mèxic acaben de presentar una exposició sobre aquest felí tan arrelat en la tradició local. I també, buscant l’«ambaixador d’Amèrica», l’escriptor Gabi Martínez acaba de tornar de Colòmbia; com a Mèxic, i altres països del continent, a mesura que l’humà esgarrapa terreny a la natura, el jaguar esdevé invisible. Per això la importància del Pla Jaguar de la WWF.

Ara bé, la invisibilitat no sempre està relacionada amb espècies ja desaparegudes o en perill d’extinció. La biòloga marina Dacha Atienza, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, en una xerrada sobre «les papallones del mar», ens va parlar d’una col·lega també fascinada per les meduses: Maria Pascual, de la Universitat d’Oviedo. Convidada al Club dels Llunàtics i Llunàtiques del mateix museu, va presentar la investigació que realitza entorn de la medusa immortal (‘Turritopsis dohrnii’). No està amenaçada, però és tan minúscula (invisible) que durant les immersions de la Maria pel Mediterrani li va ser molt difícil trobar-ne exemplars; els va trobar. Gràcies al «superpoder de la immortalitat», s’investiga sobre aspectes que permetin entendre millor les malalties de la vellesa humana.

Notícies relacionades

Nova espècie invasora: el xacal daurat arriba a Espanya

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Humans. En oposició a la gran visibilitat de molts prohoms, la tasca i llegat de les dones ha caigut en la invisibilitat al llarg de la història. Hem de recuperar-los i el mateix Museu de Ciències Naturals (seu Fòrum) ha inaugurat l’exposició ‘Imprescindibles’. Comissariada per Pepe Pardo, ret homenatge a les treballadores de la institució entre 1917 i 1987. La mostra prèvia ja clausurada, ‘(In)Visibles i O(cultes)’ comissariada per Mireia Alcaine, pot descarregar-se ‘online’ i itinera. La necessitat de donar llum a la dona també articula la nova exposició ‘Dones invisibles’ al Palau Robert.

I és que la invisibilitat mai hem d’imposar-la envaint el territori o eclipsant la memòria d’altres éssers.