Sant Jordi 2023 Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Un viatge a l’autobús dels llibres prohibits

De Margaret Atwood a Toni Morrison, 10 dels 11 llibres més vetats als Estats Units estan escrits per dones

3
Es llegeix en minuts
Un viatge a l’autobús dels llibres prohibits

Leonard Beard

Circula un autobús amb nom, es diu Pedraforca, per zones poc poblades de Catalunya per portar llibres i cultura als llocs on no la tenen tan a l’abast. Ho fa des de fa cinquanta anys, amb les seves reparacions i relleus de maquinària, i aquests dies està de celebració, coincidint amb la festa de Sant Jordi, en la qual el llibre torna a ser l’eix de totes les mirades i desitjos, radiografies i anàlisis. El bibliobús Pedraforca pertany a la xarxa de la Diputació de Barcelona i aquest any passarà el dia del llibre per Cercs, on veïns d’Avià o Guardiola de Berguedà potser s’acostaran a veure’l i a donar-li l’homenatge que es mereix. Les llibreries no arriben a tot arreu, ni les biblioteques, així que el model de bibliobusos compleix una funció essencial per evitar la desigualtat cultural al territori. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Em van fer fixar-me en el Pedraforca les iniciatives que es multipliquen als Estats Units per utilitzar els seus bibliobusos com a llançadora dels llibres prohibits: alguns estats han vetat o prohibit l’accés públic a determinats títols, agrupats en una llista de censura, i els organitzadors d’aquests busos pensen en la llibertat cultural que un servei sobre rodes pot esquivar les prohibicions polítiques de torn. Texas i Florida encapçalen la llista de territoris distòpics, d’aquests que semblen recrear la ficció de ‘Fahrenheit 451’ o ‘El conte de la serventa’, i les iniciatives són variades: una la lidera una llibreria d’un lloc anomenat Sarasota, Shelf Indulgence, que va comprar un vell autobús escolar a Ohio i ara recapta donacions per posar-la a punt no només amb una bona capa de pintura, sinó també amb material per habilitar l’interior amb prestatgeries per als llibres.

A Texas ja està actiu un altre nou bibliobús amb nom, Bat Mobile. Ja operava abans de la covid i pertany a una organització sense ànim de lucre anomenada Austin Bat Cave i que impartia cursos d’escriptura creativa a la zona, però ara s’ha reconvertit per portar llibres prohibits en anglès i en castellà als barris on els nens tenen més difícil accedir a determinats continguts. «El nostre objectiu és acostar als joves lectors nous llibres per ajudar-los a imaginar el que és possible en les seves vides», assenyalen els promotors.

 La bretxa cultural és també social: algunes famílies poden comprar per internet els títols prohibits però no tots poden permetre-s’ho, i el suport essencial de l’escola i les biblioteques escolars o públiques està fallant a l’impedir l’accés a lectures que en alguns estats consideren «ofensives» o «incòmodes» per als més joves.Temàtiques prohibides

Notícies relacionades

el suport essencial de l’escola i les biblioteques escolars o públiques alguns estats consideren «ofensives» o «incòmodes» per als més joves.Temàtiques prohibidesL’entitat cultural Pen America ha presentat les seves últimes dades sobre la persecució ideològica que pateixen els llibres al país: en sis mesos han pujat un 28% els llibres prohibits per la temàtica que tracten. La majoria perquè aborden relacions homosexuals o interracials, però també perquè van sobre avortaments, embarassos adolescents i atacs sexuals (un 17% dels vetats), o sobre la mort i el dol (un 30%).¿Creuen potser els censors que si no es parla no existeix? ¿Que els nens creixeran al marge d’aquesta realitat més feliços o que maduraran ignorant el seu entorn? M’interesso especialment per una xifra: quantes dones hi ha darrere d’aquests llibres. I oh, sorpresa, si agafes la llista dels 11 llibres més vetats, 10 han sigut escrits per dones. El més vegades prohibit, en 56 escoles, és el còmic juvenil ‘Género queer’, de Maia Kobabe. Els més coneguts són ‘El conte de la serventa’, de Margaret Atwood, i ‘Ojos azules’, de Toni Morrison. Està passant.

Per totes les dones que escriuen malgrat tot, malgrat els que consideren que han entrat en la literatura com una turba de bisons corrent per les prades de l’Oest, hem de continuar lluitant per mantenir festes del llibre on abunden les veus de dona als aparadors i parades de llibres, les mirades diferents i obertes sobre la nostra realitat, i fer d’aquesta normalitat una trinxera cultural.