Tren de la Història
Catalunya, mapa de tinta
La literatura també es pot llegir visitant pobles i ciutats
Pocs dies de l’any els carrers s’inunden de la felicitat col·lectiva que contagia Sant Jordi. Durant unes hores, aquest tros de món que anomenem Catalunya es transmuta en una espècie de país civilitzat gràcies als llibres i les roses. Si alguna vegada voleu impressionar un estranger, convideu-lo a venir un 23 d’abril. És clar que després venen el 24, el 25... i el maig, el juny... Les flors es panseixen i els llibres, esperant ser llegits, acaben en una lleixa o a la pila de la tauleta de nit.
De fet, hi ha molta gent que només s’acosta a la lletra impresa per Sant Jordi i perquè toca, que si no, ni això. Hi ha persones a qui no els agrada llegir. O això diuen, perquè després es passen el dia amb el nas enganxat a la pantalla del mòbil llegint les cadenes de missatges de WhatsApp, els tuits i les publicacions de Facebook i Instagram.
Rutes literàries
Si sou dels que us costa agafar un llibre però hi voleu posar remei, aquesta setmana al Tren de la Història tenim la solució, perquè la literatura també es pot llegir visitant pobles i ciutats. Els llibres i qui els escriuen tenen la seva pròpia geografia i us proposem que ens acompanyeu en la volta literària per la Catalunya de tinta guiats per la filòloga Maria Nunes, que fa un munt d’anys que es dedica a crear rutes literàries.
Per començar, els amants de les terres empordaneses, a part d’anar a la platja, a Palafrugell poden visitar la casa natal de Josep Pla, que sempre és apostar a cop segur. Però no és l’únic autor d’aquestes comarques, fecundes en autors. Per exemple, a l’Escala hi ha una ruta que recorre els espais on Caterina Albert va trobar la inspiració per escriure algunes de les pàgines més impressionants que va crear sota el nom de Víctor Català. I si en comptes del Baix Empordà es prefereix l’Alt, a Figueres us convidem a descobrir els paisatges on van néixer les obres de Maria Àngels Anglada i Carles Fages de Climent, un autor molt singular i a qui Salvador Dalí va il·lustrar un parell de llibres.
Però no deixem que els empordanesos s’emportin tota l’atenció i baixem a la Catalunya central per creuar la plana de Vic, on es poden reviure els escenaris de ‘Laura a la ciutat dels sants’, la novel·la de Miquel Llor. Tot seguit, és imprescindible acostar-se fins a Folgueroles, on es troba la casa natal de mossèn Jacint Verdaguer.
Aquests aires han de ser propicis a la lírica perquè a tan sols deu quilòmetres es troba Roda de Ter, la localitat on va veure la primera llum Miquel Martí Pol, potser el poeta contemporani que més ha connectat amb el gran públic.
Rutes pel Segrià
Martí i Pol va néixer el 1929, l’any en què el lleidatà Màrius Torres va publicar, amb els 19 acabats de fer, la primera recopilació de poesia. Era un autor d’una extraordinària sensibilitat que va morir molt jove, el 1942, quan tenia només 32 anys. Gràcies a la Universitat de Lleida han començat a proliferar una sèrie de rutes pel Segrià per posar en valor un escriptor a qui la malaltia es va emportar massa aviat. Igual que va passar amb Maria Mercè Marçal, de qui aquest any es commemora el 25è aniversari de la seva mort, que va arribar just quan la seva carrera literària vivia el punt més àlgid. Havia nascut a Ivars d’Urgell i allà hi ha una ruta que posa paisatge a alguns dels seus poemes més emblemàtics.
A Tarragona han anat més enllà dibuixant el mapa de la ciutat escrita i descrita per les autores. En aquesta ruta han reunit textos d’escriptores locals i foranes, com la insigne Olga Xirinacs, Josepa Massanés i fins i tot Maria Aurèlia Capmany.
D’aquestes terres també és un dels noms literaris d’aquest any. Aprofitant que fa quatre segles de la mort del Rector de Vallfogona, s’ha organitzat una sèrie d’activitats per reivindicar-lo entre les quals s’inclou un recorregut amb fragments d’aquest poeta del barroc, anomenat Francesc Vicent Garcia Ferrandis, que escrivia des de la parròquia de Vallfogona de Riucorb. Molt a prop, a Reus, també hi ha qui vetlla pel patrimoni literari de Gabriel Ferrater, un poeta que també és recordat a Sant Cugat del Vallès.
L’etapa final d’aquesta volta per la Catalunya de la lletra impresa acaba a Barcelona. A la capital la llista és infinita, però no podem evitar recomanar acostar-se al Moll de la Fusta per localitzar l’escultura dedicada al poeta Joan Salvat-Papasseit, que va treballar de vigilant al port, com recorda el seu ‘Nocturn per acordió’. Engolit per turistes i creuers, el monument es manté impertèrrit, recordant-nos que, malgrat que les coses canviïn, la literatura ajuda a saber d’on venim, igual que la història.
