Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ponsatí: soroll sense nous
Clara Ponsatí va ser una protagonista secundària entre l’elenc de dirigents independentistes del procés i des del fracàs de l’operació ha optat per utilitzar la ‘boutade’ com un succedani de l’acció política. Si tothom veiés únicament TV-3, l’eurodiputada hauria assolit ja la categoria d’heroïna nacional, no obstant, el lideratge d’audiència de la televisió pública catalana no dona per a tant. Així doncs, les ‘performances’ de Ponsati queden com el que són, més soroll que nous.
L’eurodiputada s’ha anat distanciant de tots perquè creu que cap de les estratègies vigents en l’independentisme contempla el patiment col·lectiu exigible per derrotar l’Estat. Ella no ha predicat amb l’exemple. Primer va eludir l’exercici de dignitat que la majoria dels seus col·legues de Govern van assumir a l’enfrontar-se a la presó pel seu desafiament del 2017 i després va criticar els indultats per haver assumit una via d’acció que no pot anar més enllà de mantenir viva la taula de negociació. Des de la distància, va esperar que una reforma del Codi Penal pactada pels seus criticats exsocis d’ERC li permetés tornar a Barcelona amb un risc mínim. I a partir d’allà, va recuperar l’ànim aventurer, sabent que, en el pitjor dels casos, una condemna per desobediència té poques conseqüències per a una política sense futur.
L’independentisme és una idea d’una gran força emocional i política, per molt difícil que sigui demostrar que existeix un camí per arribar-hi a curt i mitjà termini. És molt discutible que sigui la millor proposta per a Catalunya, però és una opció tan legítima com qualsevol una altra. En tot cas, l’independentisme no desapareixerà per molta incompetència que exhibeixin els seus dirigents; ni tan sols les ‘boutades’ de Ponsatí desanimaran els convençuts. Potser el jutge Pablo Llarena sigui l’única persona d’Espanya i Europa que tingui pressa per jutjar Ponsatí; per a l’Estat espanyol aquest tipus d’adversaris són una garantia per a la seva continuïtat històrica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
