Vicenç Oller, la sensatesa perseverant

Vicenç Oller pertany a aquest grup de joves europeistes que, a la segona meitat del segle passat, van entendre el paper que els corresponia assumir en la modernització del país. A la seva sòlida formació acadèmica, com a economista per la Universitat de Barcelona i professor a ESADE, se sumava el seu coneixement del món productiu i les organitzacions empresarials. Així, en la seva gestió al capdavant del CEAM, la poderosa patronal del metall, va promoure la modernització de l’estructura productiva i de representativitat empresarial, a imatge del que passava als països europeus més avançats.

Amb aquest mateix esperit, va assumir la secretaria general de Foment del Treball en els anys més complexos de la transició política, i posteriorment va ser elegit president del Cercle d’Economia, responsabilitat a què va renunciar per exercir com a conseller d’Indústria i Energia en el primer mandat de Jordi Pujol. Després d’aquells quatre anys, va tornar al seu servei d’estudis per, al seu torn, finalitzar el seu mandat al Cercle, del qual així mateix va presidir la seva Fundació.

Podria allargar-me amb la seva trajectòria, però tan rellevant com el que va fer és el com ho va fer. Els que el vam conèixer el recordem per la seva amabilitat i capacitat per escoltar i atendre el que pensava diferent. Unes maneres especialment rellevants en temps d’enorme crispació, com van ser els seus anys a Foment i el govern de la Generalitat. A les incerteses pròpies d’una democràcia encara fràgil s’afegia la greu crisi econòmica, carregada de tensa conflictivitat laboral i caiguda de moltes empreses, incapaces de respondre a les exigències dels nous temps. La seva sorprenent temperància va contribuir a mantenir viu el diàleg i reconduir el moment.

En aquells anys, concretament el 1980, va impulsar i va presidir el premi a les millors iniciatives empresarials de l’any organitzat per EL PERIÓDICO. Encara avui, en circumstàncies molt diferents, es manté com el gran reconeixement anual a l’empresariat català. No obstant, el que avui se celebra amb plena naturalitat resultava una aposta arriscada fa més de 40 anys, quan encara es dubtava de la iniciativa privada.

Al Cercle, on vaig tenir la gran oportunitat de conèixer-lo i col·laborar durant molts anys, mostrava una especial agudesa per identificar aquells problemes que, amagats, resulten ser els més determinants a llarg termini. I com a president de la seva Fundació va ser el primer impulsor del Premi Ensenyament, que es va convertir en el programa de més prestigi en el reconeixement a professors i centres que, en entorns especialment complexos, es mostren capaços d’innovar i afavorir la integració i millor formació dels seus estudiants.

Notícies relacionades

Mor Vicenç Oller, primer conseller d’Indústria de la Generalitat en democràcia

Empresa de l’Any 2022: guardons a la multisectorialitat catalana

Una persona singular, tan assenyada com perseverant, amb una especial sensibilitat per captar el no evident i intuir el que s’acosta. Amant dels matisos, convençut que són els detalls els que fan descarrilar els projectes o, per contra, facilitar encaixos que semblen impossibles. De fina ironia i sentit de l’humor, i amb una innata capacitat psicològica per captar el recòndit, en les últimes converses em mostrava la seva preocupació per excessos d’aquests diners globals que es mouen al seu aire, que dificulta l’acció política i fractura la societat.

La seva mort ens entristeix als que l’hem conegut i, molt especialment, a la seva estimada família, als seus Montse, Vicenç i Joan. Una sort enorme haver disfrutat de la seva amistat.