La fi de l’escola en blanc i negre

Ho hem dit ben alt i ben clar diverses vegades. No volem destinar ni un euro públic als centres educatius que separen nens i nenes a les aules. Fer-ho a la societat del 2023, en un sistema educatiu que aposta obertament per la coeducació, que ha de fomentar la convivència i el respecte mutu entre gèneres, seria un contrasentit. Retirar els concerts educatius –el finançament públic– a aquestes escoles és també una reivindicació social que ve d’anys enrere i que s’ha intentat cada vegada que la meva formació política, ERC, ha ocupat el Departament d’Educació. Fins ara, però, aquests centres educatius sempre havien obtingut, una vegada i una altra, una protecció judicial que acabava forçant la Generalitat a concedir-los de nou la subvenció pública. Això s’ha acabat. El Tribunal Constitucional ha avalat aquesta setmana que el Departament d’Educació pugui decidir no dedicar diners públics a centres que segreguen.

Per què hem de destinar els diners de tots a un model d’escola en blanc i negre, reducte de l’educació catòlica més conservadora i que la ciència ha demostrat que ni afavoreix l’alumnat ni la societat on s’insereix? Un extens estudi de ‘Science’ demostra que l’escola que separa nens i nenes alimenta els prejudicis de gènere i el sexisme. Que ni tan sols afavoreix els resultats acadèmics com pregonaven els seus defensors. L’escola ha de ser com la vida. Mixta, diversa, plural, en color... un exercici en petit de ciutadania.

Notícies relacionades

Les famílies de l’escola Mary Ward de Barcelona porten el tancament de l’escola als jutjats

Catalunya ja nota la pèrdua d’alumnat: del tancament d’escoles familiars a la integració a la xarxa pública

Ha estat un camí difícil arribar fins aquí. Vint anys de lluita política i uns últims mesos de litigi judicial ho certifiquen. Quan l’octubre del 2021 vam comunicar als 10 centres de Catalunya que fins aleshores només acceptaven nens o nenes, segons cada cas, que havien de convertir-se en mixtos si volien seguir rebent fons públics, n’hi va haver dos que van plantar-se i van dir-nos que s’hi negaven. Com a conseller i com a ciutadà amarat d’aquesta convicció, vaig poder sentir en la pròpia pell la frustració de veure com, després de retirar-los el concert, el TSJC ens va forçar a retornar-los-el de manera cautelar. Sabent que hi havia pendent una sentència del Tribunal Constitucional, les vuit escoles que s’havien compromès inicialment a passar a fer educació mixta, en assabentar-se de l’empara del TSJC a la seva política segregadora, van acudir al mateix tribunal per poder tornar a separar nens i nenes. Una vegada i una altra, la justícia s’entestava a avalar una fórmula pedagògica ancorada en altres temps. Però estàvem convençuts que valia la pena. Vam haver d’incorporar la prohibició de segregar per gènere a una llei orgànica educativa estatal per sortir-nos-en. I, tot i així, aquest precepte de la llei va ser recorregut a l’instant. Ho endevinen, per part de la força més retrògrada de tot l’arc parlamentari, per part d’un partit, Vox, que viu encara en un país i en una escola en blanc i negre. No és la nostra. Ni ho serà mai.

Per això, quan es notifiqui de manera definitiva la sentència que hem conegut fa uns dies del Constitucional, el Departament d’Educació, a través dels serveis jurídics de la Generalitat, demanarà deixar sense efecte les mesures cautelars i tan aviat com pugui retirarà el finançament a les escoles que separen nens i nenes a les aules. És el nostre deure. És el nostre compromís. I l’hem fet realitat. Amb perseverança, prenent decisions, amb convicció i confiança, aquest govern fem que les coses passin. No volem mai més escoles en blanc i negre finançades amb els diners de tots.