Les excuses Ponsatí

El jutge també està disposat a jugar. L’estratègia se centra en el fet que els mateixos arguments que se li presentin tornin en contra de Ponsatí. Que l’espai judicial possible sigui cada vegada més petit, delimitant les mateixes defenses i utilitzant-les. «Si vostè té immunitat –sembla dir el jutge–, doncs acrediti-ho». La jugada dilatòria té un estil semblant al que fa servir l’advocat de l’acusada. S’obren cinc dies per construir un redactat que argumenti sobre aquesta immunitat i el jutge Llarena respongui. 

És clar que el relat utilitzat per la independentista, inspirat en una Espanya de justícia sospitosa, va decaient entre els mateixos eurodiputats. La seva detenció a la plaça de la Catedral, amb càmeres i micròfons, i la seva posterior posada en llibertat, acompanyada de la normalitat de la jornada festiva on va disfrutar, entre editors i escriptors, entre ciutadans i roses, d’un Sant Jordi assolellat, no sembla sospitosa.

Notícies relacionades

Aragonès ‘versus’ Ponsatí

Clara Ponsatí: ¿quina és la seva situació judicial?, ¿què passarà després de no presentar-se davant el Suprem?

Podríem dir que Llarena ha après. Ens trobem davant el ball d’una dilatació de terminis i accions recurrents, pot ser que fins i tot divertit. Potser s’estudia a les universitats d’aquí uns anys. De molts.

¿Algú vol una ordre de detenció? L’única que sembla disposada a jugar amb aquesta regla és Clara Ponsatí. Però veient l’estat de l’independentisme i, sobretot, del moment electoral, si es pot evitar, doncs gairebé millor.