Taiwan, l’illa que divideix Europa

Les paraules del president francès van ressonar com una bomba a la Casa Blanca i a Brussel·les, sobretot perquè es van publicar just quan tornava a París després d’una visita a la Xina de tres dies, a la qual també va assistir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, que, per contra,va defensar que corren nous temps de rivalitat que exigeixen «adaptar l’estratègia europea» cap a la Xina.

Nombrosos analistes afirmen que Macron ha dit en veu alta el que pensen –i callen– molts europeus: que, en aquest món tan polaritzat, la UE hauria de ser el «tercer pol» entre els interessos dels EUA i la Xina. Però l’enrenou l’ha desencadenat l’ala més atlantista, amb el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, al capdavant, que ha demanat que la UE estableixi una «associació estratègica amb els EUA». La polseguera aixecada ha sacsejat el Govern de coalició alemany. La seva ministra d’Exteriors, Annalena Baerbock, d’Els Verds, que va viatjar a Pequín dies després, va ser molt més dura amb la Xina per les seves violacions dels drets humans i el seu suport a Rússia en la guerra d’Ucraïna.

Stephen Walt, membre de l’escola realista de relacions internacionals, afirma que l’«Administració Biden aspira a aconseguir un ordre unipolar que ja no existeix». L’afany nord-americà a preservar l’hegemonia assolida amb l’enfonsament de la Unió Soviètica apressa Europa a establir una ruta pròpia per adaptar-se al món multipolar al qual ens dirigim. Europa és aliena a la tensió entre els EUA i la Xina, i sumant-se als EUA només aconsegueix posar gasolina al foc.

Josep Borrell ha intentat tenir contemplacions i ha demanat als 27 que consensuïn una política cap a Pequín «menys cacofònica». El cap de la diplomàcia de la UE assegura que «Taiwan és fonamental» per a Europa, que importa d’aquesta illa el 90% dels xips avançats que utilitza la seva indústria. Però ha deixat clar que el pes de la Xina és decisiu en el nou ordre mundial que s’acosta i que Brussel·les ha de mantenir el diàleg amb Pequín.

Amb 23 milions d’habitants i una mica més gran que Galícia (36.197 quilòmetres quadrats davant 29.575), Taiwan, que oficialment es diu República de la Xina, és avui una economia desenvolupada on s’alça la joia de la digitalització mundial, la TSMC, el fabricant de semiconductors més important. La TSMC fabrica amb llicència dels EUA el 90% dels microxips més avançats (entre tres i set nanòmetres), fonamentals per a la indústria armamentista, la intel·ligència artificial i el desenvolupament quàntic.

La Xina considera l’illa una part inalienable del seu territori i assegura que vol recuperar-la de manera pacífica, però repeteix que no tolerarà la seva independència i que si és necessari utilitzarà la força per impedir-ho.

L’obsessió de Biden per dividir el món en democràcies i dictadures ha trobat en la defensa de la democràcia de Taiwan l’excusa perfecta per castigar la Xina, mentre fomenta un desacoblament econòmic amb unes conseqüències que poden ser catastròfiques per a Europa. Ja la llei de Xips i Ciència, clarament proteccionista, suposa un perjudici per a Europa al prohibir l’exportació a la Xina dels xips produïts pels EUA i els seus aliats, a més de concedir a la indústria nacional de semiconductors 280.000 milions de dòlars per incrementar el seu avantatge.

Notícies relacionades

Sánchez defensa davant Xi la posició d’Ucraïna en la guerra amb Rússia

Twitter era una cerveseria de Múnic

Europa necessita entendre, avaluar i elaborar la seva pròpia política sobre la Xina i sobre Taiwan, lluny de les ingerències externes. La guerra d’Ucraïna ha incrementat la dependència europea dels EUA, tant en el camp militar com tecnològic i informatiu. La UE necessita tenir clar quins són els seus interessos. Com afirma Borrell, cal buscar una millor coordinació entre la Comissió i els 27 per «oferir un front menys vulnerable» als interlocutors, incloent-hi Pequín i Washington.

El 80% dels taiwanesos prefereixen que es mantingui l’actual ‘statu quo’, perquè no confien en la proposta del PCX d’‘un país, dos sistemes’, però tampoc vol que el seu futur el resolgui una guerra. Europa ha de contribuir a calmar les aigües de l’estret de Taiwan i no a agitar-les més.