Pedro Campos, el patró del Rei

Davant el seu caràcter flegmàtic, Campos és probablement l’únic ésser humà que ha llançat un cap d’Estat a una piscina. La singular empenta va tenir lloc al Club Nàutic de Palma, per celebrar una nova victòria de Joan Carles I en la Copa del Rei, un triomf obligatori com el mateix nom del trofeu indica. La sintonia d’un monarca amb el seu cercle íntim només comporta una exigència, l’anul·lació de la personalitat dels elegits en l’aurèola del cap.

Pedro Campos no presideix aquesta pàgina, igual que el Reial Club Nàutic de Sanxenxo, per haver sigut el primer patró d’un equip espanyol participant en la Copa Amèrica. El seu protagonisme es deu al fet que, en la primera tornada a Espanya de Joan Carles I, els experts s’espremen el cervell per descobrir l’atractiva, misteriosa i desconeguda dona que rep l’emigrat/fugitiu/exiliat a Galícia. Es tractava de Cristina Franze, la dona de Campos i amfitriona de l’il·lustre visitant, fins a tal punt es dissolen les biografies dels que deuen la seva projecció a la connexió amb un mite.

La substitució de l’inquietant príncep georgià Zourab Txokotoua i de l’emissari Prado y Colón de Carvajal per figures neutres, com el restaurador Miguel Arias o Pedro Campos, no només reflecteix un canvi de rumb cap a personalitats suavitzades. Reflecteix sobretot el carrusel d’afectes d’un monarca implacable en l’expulsió de membres del seu cercle íntim.

Afirmar que s’ha barallat amb tots implicaria un pla d’igualtat. En realitat, ha prescindit de tots. Una de les víctimes més notòries, Sabino Fernández Campo (en singular per excel·lència, sense vincle familiar amb el navegant), celebrava en el monarca no tant l’habilitat en la selecció del seu entorn com la impavidesa al fulminar un addicte quan no el necessitava. L’emèrit ha sigut tan dur amb els seus amics com amb les seves amants.

Experimentat

L’experimentat Pedro Campos és el patró del Rei al ‘Bribón’, perdó per la redundància, la qual cosa obliga a una sobredosi d’anonimat. ¿Què fa, per tant, concedint entrevistes freqüents i compareixent en vídeos sempre en relació amb el seu patronejat? El mateix paper que els successius portaveus dels consells de ministres: impedir que es divulgui ni una sola circumstància que afecti els seus representats.

Les travessies més prolongades de Campos no han transcorregut a l’Admiral’s Cup ni a la Volvo Ocean, sinó a la marató de la RTVE Race abans de la primera vinguda de Joan Carles de Borbó a Espanya. Una marató de gairebé 20 minuts ininterromputs davant de diversos entrevistadors bregats, que no li van arrencar ni una sola paraula sobre la circumstància personal del Rei, objecte únic i maldissimulat de l’atenció de l’ens.

Campos s’enfronta a la premsa amb un tempo exquisit, sense incórrer en sobresalts i molt menys en relliscades, és tan monòton que ni tan sols necessita encobrir-se en la sornegueria gallega. Els periodistes li parlen de la duresa de l’exili, i el patró respon impertèrrit elevant el Rei a campió mundial de vela, encarint les seves rares habilitats nàutiques. Sovint sembla que parla del retorn a la competició de l’octogenari com si fos el reingrés en els circuits de Fernando Alonso.

Notícies relacionades

Joan Carles, el nou Ulises

El rei Joan Carles té una filla secreta d’una relació amb una aristòcrata

Escoltant Campos, ningú diria que Joan Carles I continua participant en regates perquè és l’únic esport que es pot practicar ajagut, cosa que encara no ha aconseguit el golf. El patró que simbolitza el vessant marítim de Telefónica només parla sobre el Rei, però sense dir res interessant del Rei. (Anomenem Rei aquí Joan Carles I perquè el Butlletí Oficial de l’Estat així ho va decidir, en consideració als seus extraordinaris serveis als espanyols, en una resolució firmada per un tal Joan Carles de Borbó i Borbó.)

A través de Campos s’entreveu que a l’emèrit li disgusta sobretot el seu exili de Mallorca. Un agent immobiliari assenyalaria que Joan Carles I ha perdut estatus al migrar del palau mallorquí a la casa del seu amfitrió a Sanxenxo, però ningú hauria de sentir-se enganyat sobre els luxes imaginaris del casalot de Marivent, on l’únic destacable és la vista.