Reducció del dèficit Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ajustos i inversions
La proposta de noves regles fiscals europees enviades per la Comissió encara pot adaptar-se per no frenar la inversió pública en àrees clau
La Comissió Europea ha presentat aquesta setmana la seva proposta de noves regles de la governança econòmica de la Unió Europea (UE). La reforma és indispensable perquè el 31 de desembre del 2023 finalitza la suspensió de les regles de dèficit i deute del pacte d’estabilitat, una relaxació adoptada per afrontar la crisi generada per la pandèmia i prorrogada per l’impacte de la guerra a Ucraïna. La proposta, que suposa a la pràctica una versió flexibilitzada de les anteriors polítiques d’austeritat, inclou objectius quantitatius, com un ajust pressupostari anual mínim del 0,5% del producte interior brut (PIB) per als països que superin el límit de dèficit públic del 3% del PIB, i programes d’ajust plurianuals (però ampliats a horitzons de 4 a 7 anys) per reduir de forma sostinguda el deute públic fins al límit del 60% del PIB. L’aprovació de la reforma requerirà àrdues negociacions, ja que Alemanya i altres països frugals exigeixen ajustos més rigorosos, mentre que Espanya, França, Itàlia i altres estats estimen que la proposta és un punt de partida que requereix molta més flexibilitat.
El Govern espanyol ha decidit amb bon criteri aprofitar el seu creixement econòmic més gran i la inversió facilitada pels fons europeus Next Generation per avançar al 2024 la reducció del dèficit al 3% del PIB i esquivar el mecanisme reforçat de disciplina pressupostària. Però els objectius de la Comissió Europea no seran fàcils d’aconseguir: s’haurien de complir les millors expectatives de creixement i recaptació fiscal per aconseguir-los i alhora mantenir les ingents inversions públiques que han compromès els països de la UE en defensa, transició verda, impactes del canvi climàtic i ajudes industrials i tecnològiques per contrarestar les massives subvencions dels Estats Units i la Xina a les seves empreses. El ‘think tank’ europeu Bruegel calcula que només la política de defensa exigirà una despesa pública addicional anual als països de la UE equivalent al 0,7% del PIB de mitjana i que les inversions en la transició verda requeriran una altra inversió pública addicional anual del 0,6% a l’1,8% del PIB. Hi cal afegir els fons públics per recolzar la indústria i recuperar el retard tecnològic.
Informe d’EuropeG
Les polítiques d’austeritat de la dècada passada van tenir un elevat cost: baix creixement i inversió, retard tecnològic i un deteriorament dels serveis públics i augment de la desigualtat que ha alimentat el vot del descontentament i el creixement de la ultradreta i l’esquerra populista. Però alhora, que en contextos de crisi s’hagin demostrat més eficaces les polítiques expansives de la despesa que l’austeritat a tota costa no implica que siguin viables indefinidament. La proposta de la Comissió Europea encara hauria de ser ajustable en el sentit que apunten les recomanacions del grup de reflexió EuropeG, ‘Cap a una nova governança fiscal a l’eurozona’, elaborada per l’economista Paul De Grauwe de la London School of Economics i presentada recentment al Cercle d’Economia de Barcelona. L’informe recomanava garantir la sostenibilitat del deute públic a llarg termini però alhora diferenciar les regles de vigilància sobre la despesa corrent i la priorització de la inversió pública nacional i europea. La presidència europea d’Espanya arribarà en un moment clau del debat.
