Un Primer de Maig amb molt per fer

Dilluns vinent, milers de persones a tot l’Estat i a sis ciutats catalanes sortirem al carrer per festejar i reivindicar el Primer de Maig, Dia Internacional del Treball. Aquest any els sindicats majoritaris ens presentem amb un balanç positiu, un paquet de reformes en el món del treball que hem pogut pactar amb els governs de l’Estat i de la Generalitat. Des de la reforma laboral i pensions, l’SMI i els plans d’igualtat, fins a un paquet de recursos en els Pressupostos de la Generalitat, l’increment del 8% de l’IRSC, el segon pacte nacional per la indústria o el compromís per un turisme responsable són reformes que canvien la vida de milions de persones i que conformen la llavor d’un nou contracte social per a aquest segle XXI.

Però les organitzacions sindicals tenim molt clar que queda encara molt per fer. La desigualtat de rendes s’agreuja amb l’acumulació indecent de beneficis empresarials; mentre es reparteixen els dividends, se segueix bloquejant la negociació dels convenis col·lectius i es devaluen així els salaris de la classe treballadora. El Primer de Maig és una declaració solemne dels sindicats majoritaris per cridar els treballadors i treballadores a la mobilització si els empresaris i empresàries no donen resposta als convenis amb increments salarials que garanteixin a treballadors i treballadores que guanyaran poder adquisitiu i podran afrontar el cicle inflacionari que afecta milions de persones.

És irresponsable i indecent que les patronals espanyoles i catalanes tinguin bloquejats l’AENC i l’AIC, els acords que orienten milers de convenis i els seus negociadors, i que evitin una etapa de conflictivitat laboral en un moment en què les reformes promogudes pels fons europeus i la resposta a les incerteses d’una crisi bèl·lica a Europa determinen el futur de milers d’empreses i de milions de llocs de treball. Fem una crida a la responsabilitat empresarial amb el seu país, aquell país que en la pandèmia va destinar milers de milions d’euros per salvar el teixit empresarial i el patrimoni de milers d’empresaris i empresàries. Sí, vam salvar el patrimoni empresarial amb els recursos de tothom. I ara volen buidar el mateix país amb una reforma de descapitalització fiscal, perquè els que més tenen i guanyen, l’empresariat, no hi contribueix suficientment.

També reivindiquem la reconstrucció dels pilars de l’Estat del benestar social: l’educació, la salut, els serveis socials i la dependència. Des de CCOO de Catalunya hem impulsat una ILP per garantir un 6% del PIB català en inversió per l’educació, que homologui Catalunya a la mitjana europea. I treballem per fer efectius els acords en els Pressupostos perquè l’atenció primària tingui el 25% del pressupost de salut, que ha d’aspirar a tenir el 7,5% del PIB català. I fem una proposta per un sistema integral de gestió dels serveis socials i la dependència que resolgui el model de finançament suficient, un marc homogeni de condicions laborals i salarials digne i una cartera de serveis actualitzada per garantir la inclusió social dels més de dos milions de catalans i catalanes que viuen sota el llindar de la pobres.

Pacte pels joves

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquest Primer de Maig i el seu marc de reivindicacions s’emmarquen en un cicle electoral que comença el 28 de maig en les eleccions municipals i autonòmiques d’altres territoris. El sindicalisme confederal i majoritari és un actor cabdal en el tauler electoral; milions de treballadors i treballadores als quals representem i organitzem són la majoria social que anirà a les urnes. En aquest procés, amb les nostres reivindicacions fem una crida a la participació ciutadana en les properes eleccions per votar opcions polítiques que garanteixen un cicle de reformes progressistes del nivell que hem pactat en el diàleg social els sindicats i que es necessiten per acabar de conformar un nou contracte social que acabi amb la pobresa laboral i social, garanteixi el treball digne, consolidi els pilars de l’Estat del benestar social i la igualtat i el respecte al planeta amb una lluita incansable contra el canvi climàtic.

Aquest Primer de Maig la denúncia contra el feixisme i les discriminacions de tota mena expressen el rebuig contundent de la classe treballadora. Aquest Primer de Maig exigeix, en canvi, la pau. És un Primer de Maig que mira amb els ulls del jovent i cap als joves i les joves, en el qual treballem per fer possible un pacte pel jovent, per la seva emancipació primerenca, amb habitatge assequible, feina estable, salaris dignes, accés a la formació i la cultura i millora dels sistemes de vigilància i tractament de la salut mental per a tothom. Un Primer de Maig dels i les joves del país.