La clau econòmica del 28-M

I la bipolarització també mana en els judicis sobre l’economia. El PP va assegurar que Espanya aniria pitjor que malament. I el PSOE recorre a l’«Espanya va bé» d’Aznar. El PP s’ha equivocat molt perquè la guerra d’Ucraïna no ha fet caure Espanya en recessió. I encara menys en una crisi com la del 2008. Però Sánchez, ferit per l’error garrafal de la llei del ‘només sí és si’ –que ha salvat contra les ministres de Podem i gràcies al PP– es vol recuperar amb una llei de la vivenda que exhibeix com històrica i la solució a tots els mals. I afegeix crítiques a la política «neoliberal» del PP de Rajoy en un context molt diferent. Llavors Espanya havia de retallar brutalment el seu dèficit perquè –al contrari que ara– el BCE no finançava el deute dels estats.

La llei de la vivenda respon a la preocupació per haver-se disparat el preu dels lloguers, però està mal enfocada perquè creu que la solució és posar un topall als preus (sempre menys que l’IPC), quan l’autèntic problema és la poca oferta de pisos de lloguer, públics o privats. Sánchez promet vivenda social pública, però prometre és gratis, complir...

¿Com va l’economia? Les dades d’aquesta setmana no són dolentes. El PIB va créixer en el primer trimestre un 0,5% pel 0,1% en la zona euro. Els últims 12 mesos un 3,8% per l’1,3% de mitjana europea. Hi ha desacceleració perquè venim del 5,5% del 2022, però no està gens malament. I les dades d’ocupació del primer trimestre, tot i que amb ombres, indiquen que l’últim any s’han creat 368.000 llocs de treball, la gran majoria en el sector privat. 

És cert que això s’ha aconseguit amb mesures com les ajudes socials, els augments del salari mínim i la revalorització de les pensions amb l’IPC, justes, però amb riscos per a les empreses i els comptes públics. De moment no ha sigut així perquè el creixement, la creació d’ocupació i la inflació han dopat els ingressos de l’Estat i el dèficit s’ha reduït més del previst. Del 10,1% del 2020 (pandèmia) al 4,8% del 2012.

Però Espanya s’ha compromès davant Brussel·les a continuar reduint-lo al 3,9% aquest any i al 3% –el màxim admès per la UE– el 2024. S’ha d’assegurar el flux dels fons europeus. Però, ¿és possible? Amb sort, sí, però la sort és volàtil i si la pujada dels tipus d’interès –o qualsevol imprevist– redueix el creixement... Però Sánchez prefereix ser president i estar capficat el 2024 o el 2025 a un exercici de prudència que li complicaria encara més aquest difícil any electoral en què les enquestes, menys la del CIS, donen guanyador el PP.

L’economia aguanta millor del que s’esperava. Però amb problemes. La inflació s’ha reduït des dels màxims del 10%, però a l’abril ha tornat a pujar del 3,3% al 4,1% i tot i que la subjacent ha baixat (al 6,6%), segueix per sobre. I la dels aliments, la que castiga més el consumidor, al març estava en el 16%. Per això el consum privat no va créixer en el primer trimestre i segons una enquesta de l’AECOC (l’associació d’empreses de gran consum) els espanyols han reduït un 40% la compra de peix i carn. ¡Compte!

Notícies relacionades

L’economia espanyola va accelerar en el primer trimestre i va créixer el 0,5% malgrat les tensions financeres

La inflació repunta a l’abril fins al 4,1%

El Banc d’Espanya ha reconegut que les mesures d’ajuda del Govern van contenir la inflació (un 2,5%) i van impulsar l’activitat (un 1,1%) fent que el PIB creixés el 5,5%. Malgrat això l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE diu que el 2022 un 8,7% de les famílies espanyoles van tenir problemes per arribar a final de mes. És més que el 7,8% d’abans de la pandèmia. I Sánchez, que presumeix de política social, no ha d’oblidar que el neoliberal Rajoy va reduir aquest indicador del 18,6% del 2013, en plena crisi, al 10,4% del 2018. 

Ni tot blanc ni tot negre. Depèn bastant del color del vidre amb què es miri. Segons el CIS, el 64% dels espanyols creu que l’economia espanyola va malament o molt malament. Però, curiosament, «un altre» 64,5% diu que «la seva economia personal» va bé o molt bé. ¿Quin d’aquests dos contradictoris 64% és més autèntic i veritable? Potser aquesta sigui la clau de les eleccions del 28 M.