NEWSLETTER

Entre Adam i Narcís

zentauroepp48105002 iglesias colau190511124131 / JORDI COTRINA

Al voltant del 15-M vam veure sorgir una nova classe política. Parlaven diferent, feien propostes diferents, insultaven diferent. Una dècada després, aquesta classe política ha ocupat alcaldies, ministeris i vicepresidències. Van sorgir per l’esgotament d’allò que ells anomenen el règim del 78 i per la incapacitat dels successors dels autors de la Transició de promoure noves reformes a banda de les que va impulsar la Constitució. L’olla tapada dels temes intocables va acumular prou pressió per impulsar-los al poder. Una dècada després, han malgastat bona part de la seva energia perquè han menyspreat el passat i són incapaços de superar els personalismes. Recorden els temps de Bakunin, Lenin i Trotski. Estan presos de l’adamisme i del narcisisme. La configuració de Sumar i les seves batalles amb Podem o la falta d’un relleu en vista d’Ada Colau el dia que no sigui alcaldessa evidencia que, després de passar pel poder, s’actua com si aquell temps no hagués existit i es reprodueixen les batalles adolescents dels temps de la Joventut Comunista mentre Jordi Borja continua tancant la llista de Barcelona dècades després de dinamitar el patrimoni del PSUC.

L’adamisme narcisista s’ha caracteritzat per un menyspreu monumental cap al coneixement dels tècnics que consideren presos de l’hegemonia, com va denunciar el seu admirat Ernesto Laclau. Però aquest menyspreu, aquesta obsessió en què tot comenci (¿i acabi?) amb ells, aquest culte a les Yolandas, els Pablos, les Adas, éssers als quals no s’han de posar cognoms perquè són únics, han estat en la base de múltiples errors pels quals molts dels seus seguidors no els demanen comptes per una peculiar solidaritat de classe, com la repetició de les eleccions generals i el fiasco de la llei del ‘sí és sí’, l’autorització de 120 pisos turístics a Barcelona a la família de Manuel Valls o la compra d’immobles als fons voltor. Només l’argamassa del rebuig dels podersos d’abans manté la fidelitat d’uns electors a qui els agradaria que el pas pel poder hagués sigut veritablement transformador i no només postureig.

Temes:

Ione Belarra Pablo Iglesias Ada Colau Yolanda Díaz Pérez

Inicia sessió 0 Comentaris