Cabells blancs i política

Una enquesta del diari ‘USA Today’ i de la Universitat de Suffolk conclou que la meitat dels nord-americans creuen que l’edat ideal per ser president està entre els 51 i els 65 anys, malgrat que cinc dels últims vuit candidats a la presidència passaven de llarg els 65 i hi ha molts senadors que tenen més de vuitanta anys. Nancy Pelosi en tenia 83 quan la victòria republicana a les eleccions de Mid-Term la va jubilar com a ‘speaker’ de la Cambra de Representants i ningú discuteix la seva traça. Dic això perquè aquesta setmana Joe Biden ha anunciat que es presenta a la reelecció quan complirà 82 anys, i això implica que deixaria la presidència amb 86, un rècord en la història nord-americana. Si guanyés Donald Trump, tornaria a la Casa Blanca amb 78 anys... que són els que tenia Biden quan el va derrotar el 2020. Avanço la meva opinió perquè no hi hagi dubtes: prefereixo Biden amb 82 abans que Trump amb 78 i confio que la seva imatge de moderació s’imposi davant l’extremisme que sembla que s’ha apoderat del Partit Republicà.

Notícies relacionades

Espanya accepta acollir immigrants llatinoamericans per alleujar la pressió als Estats Units

Contra Trump, en defensa de l’avortament i apel·lant al vot negre: les claus del vídeo de Joe Biden

La responsabilitat de dirigir la potència mundial més gran exigeix estar en perfectes condicions físiques i mentals i no hi ha dubte que l’edat influeix en aquestes qüestions que els electors han de tenir en compte, tot i que la realitat és que, en una societat tan polaritzada com la nord-americana, la immensa majoria vota per sigles i colors, Demòcrata o Republicà, vermell o blau, i només després mira la cara del candidat. Els que la miren són els indecisos... Si la votació està ajustada, poden decidir el guanyador. I sens dubte la mirarà Trump, que convertirà l’edat de Biden en l’eix central de la seva campanya contra qui anomena ‘Sleepy Joe’ (ensopit). Deteriorament mental patia Reagan mentre l’URSS es desfeia i deteriorament físic patia Roosevelt quan acabava la Segona Guerra Mundial i el país va continuar funcionant... Tot i que, sens dubte, no sigui l’ideal. En aquests moments tot fa pensar que la pròxima elecció serà entre un Biden de 82 anys i poc carisma en tàndem amb una grisa Kamala Harris (Biden no ho ha fet malament a Ucraïna, però el seu nivell de popularitat està entorn del 40% des de la potinera retirada de l’Afganistan) i un Trump que no respecta la democràcia, que sempre està a punt de traspassar els límits de l’ètica i de la legalitat quan no els supera obertament, i està embolicat en un embull de problemes judicials. En definitiva, dos candidats poc atractius.

Rivals seriosos

No cal oblidar que Biden va guanyar les primàries demòcrates fa quatre anys perquè Bernie Sanders, que tampoc és un nen i està molt escorat a l’esquerra, va fer por a la maquinària del partit, que va optar per l’experiència i la moderació del senador de Delaware. ¿I què dir de Trump? És cert que ha abduït el Partit Republicà i que l’economia va funcionar com un tret sota el seu mandat, però la seva forma populista i erràtica de governar i el seu rebuig de reconèixer la derrota, que va culminar amb el vergonyós assalt al Capitoli, han deteriorat la qualitat i la imatge davant el món de la democràcia nord-americana. Fins ara no sembla que hagin sorgit rivals seriosos que amenacin la nominació de tots dos a la presidència, però encara és aviat i caldrà esperar que comencin les primàries (3 de febrer a Carolina del Sud) per veure-ho amb més claredat. Biden demana temps per «acabar el treball» que va començar el 2020. Els electors decidiran si l’hi donen, malgrat els seus anys. Són unes eleccions a seguir de prop perquè el seu resultat ens afectarà a tots.