Més guerres

Des del Sudan fins a la costa atlàntica no queda ni un sol govern estable i amb capacitat de donar seguretat als seus ciutadans. De Txad a Mauritània prolifera la irrupció de milícies gihadistes, reminiscències de l’antiga Al-Qaida o relacionades amb el que queda de l’Estat Islàmic, que estan aconseguint bona part del territori al nord d’aquests països on la sorra del desert no distingeix fronteres. El cas més crític ara és Burkina Faso, on el govern ha declarat la guerra total, una estratègia que si fracassa acostarà els mes radicals a la capital. Una cosa que ja passa a Níger i Mali. Aquests països, d’on s’està retirant l’antiga colònia de França, ara estan substituint els antics colons per mercenaris russos del grup Wagner. Com apunta Mariano Aguirre al seu nou llibre, ‘Guerra Fría 2.0’, la dinàmica de llavors es renova perquè Rússia i la Xina ocupin l’espai buit que deixa Occident. El problema no és només de pèrdua de poder, és que on abans hi havia recursos per a diplomàcia, cooperació, mediació i diàleg ara tot es concentra en les armes. Per allà avancen noves guerres.