Sanitat en campanya Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ajuntaments, eleccions i salut
Preveure i avaluar l’impacte en la salut pública de qualsevol política és essencial i suposa una gran responsabilitat per als consistoris, però a les campanyes amb prou feines se’n parla
El proper 28 de maig tenim eleccions municipals.
Ja hem pogut veure alguns dels programes electorals i sorprèn el fet que el tema sanitari hi sigui pràcticament absent, com si no fos feina també dels ajuntaments.
Sempre s’ha dit que l’ajuntament és el nivell de l’administració més proper als ciutadans. És cert. Però els ajuntaments també tenen un paper importantíssim, especialment a l’hora de la prevenció i la generació de salut a la seva comunitat.
Podríem considerar tres grans àrees en què els ajuntaments poden i han d’actuar en aquest terreny: un abast competencial, és a dir, d’activitats de control i vigilància, obligatòries per llei; un camp de planificació i gestió de polítiques locals amb impacte sobre la salut de la comunitat, i una tercera àrea de participació en la governança del sistema sanitari a diferents nivells.
Entretots
Els ajuntaments, segons la legislació vigent, tenen competències clares en el terreny de la protecció de la salut en el control d’establiments alimentaris minoristes, com ara carnisseries, queviures, etc. També pel que fa a les aigües de consum, piscines públiques i tatuatges i micropigmentacions, salubritat dels habitatges i espais de concurrència pública, gestió de deixalles o alguns aspectes relacionats amb la contaminació i els riscos ambientals, així com en el terreny de l’educació per a la salut, entre d’altres. L’alcalde o alcaldessa és autoritat sanitària, i té la obligació d’exercir-la. Certament, molts municipis catalans no disposen de prou recursos per poder afrontar-ho, però per això hi ha alternatives per fer-ho amb altres administracions de manera conjunta. Es pot fer. S’ha de fer.
La salut d’una comunitat no és fruit de la casualitat. És conseqüència de l’impacte dels determinants socials de la salut que, segons l’OMS, no són altra cosa que les circumstàncies en què les persones neixen creixen, treballen, viuen i envelleixen, incloent-hi el conjunt més ampli de forces i sistemes que influeixen sobre les condicions de la vida quotidiana. Aquestes forces i sistemes inclouen polítiques i sistemes econòmics, programes de desenvolupament, normes i polítiques socials i sistemes polítics i, majoritàriament, són factors externs als sistemes sanitaris.
Ecosistemes
D’altra banda, cal considerar les poblacions com a veritables ecosistemes, influïts decisivament per aquestes polítiques que configuren l’impacte, positiu o negatiu, sobre la nostra salut. Aquestes polítiques són planificades i executades, majoritàriament, per les administracions i, entre totes, els ajuntaments, entre altres funcions, com a grans planificadors urbanístics i de l’entorn. Aquestes transformacions poden tenir un impacte positiu o negatiu en la comunitat, rarament neutre. Decidir entre fer una àrea industrial o una zona verda, entre impulsar el transport públic o facilitar el transport privat, té, òbviament, un impacte diferent sobre la salut de la gent, condicionant contaminació, soroll, temperatura.... És allò que se’n diu Salut en Totes les Polítiques, i els ajuntaments tenen una importància central en aquestes decisions. Quan un consistori pren una decisió, està influint sobre la salut dels seus ciutadans. Tenir present aquest impacte en la salut, especialment en temps de crisi climàtica, i preveure i avaluar l’impacte en salut abans d’executar una política, qualsevol política, és essencial i suposa una gran responsabilitat pels consistoris.
Per acabar, els consistoris participen, directament o indirectament, en la governança del sistema sanitari català com a ajuntaments o a través d’altres ens locals (Diputacions, Consells Comarcals o entitats municipalistes) i, fins i tot, freqüentment, directament en els òrgans de direcció de centres assistencials i, per tant, tenen capacitat d’influir en les decisions sanitàries que afecten el territori.
Competències directes en vigilància i protecció de la salut, impacte de les polítiques sobre la salut de la comunitat i participació en la governança del sistema sanitari són tres aspectes clau en allò que esperem que faci un ajuntament, qualsevol ajuntament independentment de la seva mida.
Com és que les candidatures quasi no en parlen, d’aquests aspectes?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.