Una taula, un llibre

Al mateix barri de Ginza hi ha la llibreria Morioka Shoten, propietat de Yoshiyuki Morioka. En parla Anna Guifré a l’‘Ara’, arran d’un comentari de Jordi Graupera. La peculiaritat de la llibreria japonesa, des de fa vuit anys, és que només s’hi ven un llibre. Com el restaurant, l’espai és minúscul (un aparador, un moble, una peanya), llum blanca i parets amb motius artístics a l’entorn del llibre en qüestió. És com si al Mibu només et servissin el seu caldo ‘dashi’ amb una rodanxa de nap que imita el reflex de la lluna al mar. La gràcia de l’invent és que cada setmana, a la Morioka Shoten, canvien el llibre reverenciat. Hi ha temps per haver-lo llegit i treballat i per recomanar-lo intensament. És alhora un exercici quasi religiós i un recordatori de la fugacitat de la lectura. Un esment de la importància de la singularitat i de l’aprofundiment i un exemple per reflexionar sobre la condició de l’efímer. El terror de l’escriptor no és el de la pàgina en blanc (un tòpic), sinó el d’entrar en una llibreria i comprovar que la seva creació excelsa es dilueix en un oceà de novetats i de reclams. En aquesta llibreria, però, el llibre esdevé tòtem, encara que només duri set dies. Això sí, al darrere hi ha d’haver o bé la bogeria d’un diletant amb recursos o bé una sòlida inversió en excentricitat. El súmmum de la distinció única ha de ser dinar al Mibu i, en acabat, passejar fins a la Morioka per adquirir ‘el llibre’.