Ayuso ‘deroga’ Bolaños

En la Desqualificació (amb majúscula) té un paper estrella la presidenta de Madrid, que ja va guanyar el 2021 amb allò de «comunisme o llibertat» i ara diu que Sánchez vol «acabar amb l’Espanya de la Transició i anar a una Espanya federal, laica i plurinacional al dictat dels que odien la primera» amb un canvi de l’ordre constitucional «per la porta de darrere» –¿els sona?– i fer impossible l’alternança en el poder amb un model sud-americà i un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Vaja, s’acosta a Vox, però amb ‘desimboltura’. Isabel Díaz Ayuso és molt discutible, però seria estúpid negar que és un monstre polític. En les eleccions autonòmiques del 2021 va saltar de 30 a 65 diputats, va enfonsar Pablo Casado, elegit pel PP en primàries, amb una ‘mani’ contra Gènova. I ara no va contra el poc conegut candidat socialista Juan Lobato, enviat al sacrifici, ni contra Mónica García, la de Yolanda Díaz, sinó contra el president del Govern i muntada en l’onada de l’antisanchisme de gran part de la dreta. Més a Madrid. I si Feijóo proclama que cal derogar el sanchisme, Ayuso vol demostrar als seus (i al món) que ella, a la pràctica, ja ho està fent.

¿Què significa, si no, que la seva cap de protocol (sense grau militar) impedeixi l’accés del ministre Bolaños, el més confident de Sánchez, a la tribuna dels actes del Dos de Maig? Menysté el Govern obstaculitzant el pas a un dels seus ministres més rellevants. El gest és el que compta. I la prova és que l’endemà va anar a la SER, ràdio gens amiga, a elevar els decibels i explicar-li a Àngels Barceló que Bolaños no estava convidat i que volia «rebentar» el Dos de Maig, que és el dia de la comunitat i no el dels ministres. Tot i que altres anys van estar Soraya i Cospedal i allà lluïa el mateix Feijóo. El Dos de Maig és un acte seu i per als seus, tots menys uns quants de desviats. I per a això no hi ha millor foto que la que humilia Bolaños-Sánchez. El Dos de Mja va ser una rebel·lió, però ella no vol ser afusellada –com els de Goya– sinó elevada a la majoria absoluta. Com Fraga i Feijóo a Galícia i com ara Moreno Bonilla a Andalusia. Ni més ni menys, però Madrid és més.

La pregunta és per què Bolaños va voler ‘rebentar’ la festa d’Ayuso quan el més probable era que li passés el que li va passar. I quan un Govern és humiliat per una simple cap de protocol perd ‘auctoritas’. No és el primer error de Sánchez amb Ayuso. El 22 de setembre del 2020, en plena batalla per la segona onada de la pandèmia, Sánchez volia firmar la ‘pipa de la pau’. I Miguel Ángel Rodríguez, amb més ‘mili’, va seduir Iván Redondo perquè Pedro Sánchez acudís a la Real Casa de Correos, la seu de la comunitat, i fes una roda de premsa amb Ayuso amb, com a teló de fons, 12 banderes espanyoles i 12 de la Comunitat de Madrid. D’igual a Igual. Aquell dia Ayuso va quedar entronitzada com una icona del PP. ¿Redondo va apostar contra Pablo Casado? Inimaginable una cosa semblant amb Urkullu i les ikurriñes o Aragonès i la quadribarrada (no diguem l’estelada).

Notícies relacionades

Ayuso apunta a Sánchez: «Madrid és un dels pocs contrapesos a la maquinària sanchista»

¿Derogar el sanchisme?

Ayuso persegueix la majoria absoluta per avisar que ella sap fer irrellevant Vox i, si Podem no està a l’Assemblea de Madrid (possible, però no segur), tornar a demostrar, encara més que el 2021, que també sap liquidar el comunisme. Félix Bolaños, el primer ministre espanyol que ha tingut el coratge d’anar a Gernika en l’aniversari del bombardeig nazi, ara s’ha deixat ‘derogar’ per Ayuso. És ella, no Sánchez, la que compleix amb el «no passarà». 

Ayuso vol la majoria absoluta. Després, la taxa d’atur de la ultraliberal Madrid és de l’11% i la de la ‘marxista’ Catalunya el 10,4%. Poca diferència per a tanta distància política. Però Ayuso busca la majoria absoluta i Aragonès es conforma amb estar en minoria.