Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Front contra la inseguretat
Les diferents administracions, amb independència del color polític, han d’exercir les respectives potestats als fronts policial, judicial i de gestió de la immigració per aconseguir una ciutat més segura per a tothom
La inseguretat és, ara com ara, la principal preocupació dels barcelonins, i fa diversos anys que està consagrada. El mandat que ara acaba ha estat farcit de polèmiques en aquest sentit i, per això, és lògic que els candidats a l’alcaldia de Barcelona s’esforcin a proposar solucions que, en molts casos, sobrepassen les competències municipals. El tema, no n’hi ha cap dubte, és complex i requereix una actuació coordinada i concertada des de diversos fronts.
El primer és el policial: tant els Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Urbana han de disposar de més efectius per tal de millorar la seva actuació davant els delinqüents. Afortunadament, les noves promocions d’agents dels dos cossos comencen a ser una realitat. També ho és la imprescindible coordinació entre ells i la Policia Nacional, que permet optimitzar l’actuació dels diferents cossos.
Lentitud judicial
El segon és el judicial. Després de les detencions, correspon enjudiciar els delinqüents. No obstant, la lentitud de la justícia juga a favor seu. El més habitual és que molts reiniciïn la seva activitat delinqüencial tan aviat com són posats en llibertat, amb càrrecs i a l’espera del judici. Per quan arribi el moment de seure davant el jutge, pràcticament un any després, hauran fugit a un altre país europeu i el delicte quedarà impune a la pràctica. En efecte, la delinqüència professional està globalitzada i no dubta a canviar de país quan l’acumulació de causes en un determinat territori pot arribar a suposar-li un problema. Per això és important que la Generalitat de Catalunya doti l’Administració de Justícia dels mitjans necessaris per portar a terme la seva tasca i que els judicis se celebrin 15 dies després de la comissió del delicte, tal com estableix la llei per als robatoris amb violència i intimidació, per exemple. El segon jutjat de guàrdia per a delictes lleus com els furts mereix una menció especial: creat de manera provisional fa quatre anys, el balanç de la seva activitat ha sigut unànimement celebrat. Per això, convindria superar la interinitat i instaurar-lo definitivament d’una vegada per totes.
Entretots
El tercer front està relacionat amb la gestió de la immigració. Tot i que és incòmode reconèixer-ho, més del 85% dels robatoris amb violència que es produeixen al passeig de Gràcia són perpetrats per estrangers no comunitaris. Les expulsions d’aquests delinqüents són àrdues i complexes. Si bé és necessari facilitar la residència i la integració dels immigrants que han arribat al nostre país a la recerca d’una vida millor, també ho és expulsar els que han decidit delinquir. La Delegació del Govern, a qui corresponen les expulsions, ha d’agilitzar els expedients i exigir més mitjans al Ministeri de l’Interior per portar-les a terme.
Només actuant en aquests tres fronts aconseguirem una ciutat més segura per a tothom. Les diferents administracions implicades, amb independència del seu color polític, han d’exercir les seves respectives potestats a fi d’abordar de manera eficaç un dels principals reptes de Barcelona a curt termini. I és que, per molt que en certs delictes estiguem una mica millor que abans de la pandèmia, el problema de la inseguretat és real i preocupa, amb raó, els ciutadans.
