La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Feliç dia de la mare aixafaguitarres
No és fàcil ser una progenitora antipantalles militant, i desmuntar diàriament els centenars de milers d’arguments que els fills llancen per aconseguir el que més volen al món
Feliç dia a aquesta mare que fa mesos que suporta el setge, sense flaquejar, però tement que la seva resistència no sigui suficient, riu-te tu de la defensa de Numància. «Vull un mòbil». Ni parlar-ne. Només tens 10 anys. «Els meus amics en porten des dels 8. La Periquita en té dos, i els dos amb internet». ¿I per a què vol dos telèfons una nena de primària? ¿Necessita estar en contacte permanent amb el seu advocat o amb el seu assessor d’inversions en borsa? ¿L’han fet ministra? «Un és iPhone amb TikTok i l’altre una patata, però millor que el teu, segur». No et deixo mirar aquesta xarxa social, és per a grans. «No puc estar perquè no tinc telèfon. Tots els meus amics veuen vídeos graciosos i a mi no em deixes divertir-me». Donar-li un mòbil amb internet a una nena petita és com deixar-la sola durant dues hores a la plaça d’Espanya, sense saber qui s’acostarà a ella o on anirà. Les vostres dades estan a l’abast de qualsevol. No voldràs que jo sigui una mare insensata. «Però si tingués telèfon sabries sempre on soc i em podries trucar sempre que volguessis». Ja sé on ets: a l’escola, un lloc segur on a més no es permet utilitzar el mòbil. No necessito parlar a tota hora amb tu, ja parlem bastant. Fins i tot massa. «Si és pels diners me’l pago jo amb la meva guardiola». No és pels diners, de fet al meu contracte entra un segon telèfon que està inoperatiu des de fa anys. I m’oferien regalar-me també un aparell i els vaig dir que no. «O sigui que podria tenir un telèfon gratis però tu prefereixes que mai pugui tenir el que jo més vull al món». No hi ha res gratis, carinyo. Si et donen una cosa gratis, el producte ets tu. «Pfffff».
Entretots
Feliç dia, pitjor mare del món. «L’Ariadna ja té mòbil. El Lluc acaba d’heretar el del seu germà. La Marta el porta i això que la seva mare és mestra, o sigui, que sap més que tu d’educació». Potser els seus fills són molt responsables i obeeixen a la primera. «Si me’l compres, et prometo obeir dos anys seguits». Dos anys són just el temps que falta perquè vagis a l’institut i potser, potser, potser, puguis disposar d’un telèfon sense permanència de bon comportament. «Però mentrestant m’ho estic perdent tot. Tu em podries donar un mòbil i li poses control dels pares i així no puc entrar en segons quines ‘apps’ ni tampoc em poden robar les dades els dolents». Una altra tasca més per a mi, com si no en tingués ja bastants. Encara no m’he llegit les instruccions de la fregidora d’aire i m’he de posar a picar pedra per espiar una nena de 10 anys. «Per què m’has tocat de mare tu, que no tens ni idea d’informàtica. Tots els meus amics juguen a la Play i a videojocs durant la setmana, i jo només puc els caps de setmana, i no tots, perquè m’obligues a anar al teatre i d’excursió». Doncs jo parlo amb moltes altres progenitores que pensen com jo i amb qui no em compares. Et posaré un pòdcast sobre el mal que fan les pantalles a l’escorça prefrontal del cervell dels nens, que està en creixement... «Si tingués mòbil podria buscar vídeos de la natura i coses interessants de ciència». A les plataformes de la tele hi ha centenars de documentals i mai n’has mirat un. «Soc una pringada. Els meus amics parlen de coses de què jo no m’assabento per culpa teva. Sembla que t’agrada que m’avorreixi». Avorrir-se és bo, fa que se t’acudeixin coses apassionants. «¿Més apassionants que Youtube? No m’ho crec».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
