Transparència en el sector del llibre

Les vacil·lacions, un any més, sobre quins han sigut els títols més venuts a Sant Jordi poden ser utilitzades per renovar les ombres de dubte sobre la transparència del món editorial. Però en realitat obeeixen més a les peculiaritats d’aquesta jornada (amb la pressió per anunciar podis de guanyadors quan les llibreries encara estan obertes) que a l’opacitat del mercat del llibre. Una altra cosa molt diferent és l’extrema dificultat de saber quins llibres s’estan venent, on i quant al llarg de l’any. Per part del mateix autor i fins i tot de l’editor. I aquí sí que les peculiaritats del negoci editorial ho sumeixen tot sota una espessa boira: l’editor ven el seu llibre al distribuïdor (aquestes són les seves xifres en temps real); i aquest, al llibreter, que, al seu torn, el pot tornar perquè se li reemborsin els diners en qualsevol moment. Els llibreters espanyols que suposen prop del 70% del volum de llibres van posar en marxa un sistema que controla en temps real les vendes, Librired, per facilitar la gestió de les editorials. Ara tindran accés també a aquestes dades els autors, que podran tenir una informació més fiable i sobretot més veloç que la que es desprèn de les liquidacions de drets que acaben enviant-los els seus editors. Tot i que d’aquestes xifres siguin absents grans operadors com Amazon o algunes cadenes de grans superfícies que no renuncien a guardar les seves dades com una relíquia. 

Aquest exercici de transparència potser deixarà en evidència algunes actuacions fraudulentes. Sens dubte permetrà un control més real per part de l’autor de quin és el seu públic lector. Tot i que potser és també una dura confirmació de les exigües xifres de vendes, especialment per als autors que han vingut a denominar-se com a literaris, cada vegada més lluny de poder arribar o mantenir la seva condició de professionals de l’escriptura a temps complet. 

Alguns dels escriptors consultats prefereixen posar el focus a reclamar un augment en el percentatge sobre el preu de venda al públic del llibre que els correspon (sobre el 10%) més que en si les xifres de vendes els arriben de manera més o menys transparent. No sembla fàcil: més enllà del cost físic de producció, aquest 90% restant sosté els costos de personal i locals de les llibreries, la logística de la distribució, l’estructura de les editorials i el treball de la resta de professionals. Certament, és possible reduir intermediaris. Aquest és per exemple el model de grans plataformes de comerç ‘online’, que voldrien desplaçar o reduir a un paper residual llibreters, distribuïdors i fins i tot editors.

En mercats on les regles de preus flexibles han tingut més camp lliure, els resultats (guerres de preus a la baixa fregant el dúmping per desplaçar els actors tradicionals) no sempre han acabat beneficiant els ingressos dels autors. O ho han fet fugaçment a costa de deixar tocades de mort algunes baules de la cadena del llibre (com les llibreries independents als EUA i el Regne Unit) sense les quals molts autors, especialment els menys orientats al mercat massiu, tindran dificultats serioses per acabar arribant als seus lectors. Hi ha marge per guanyar eficiència en el sistema de distribució, i acotar l’irracional cercle de producció compulsiva i devolucions massives, però la cadena del llibre que va d’autor a editor i llibreter té molt per oferir a tots ells.