VIOLÈNCIA MASCLISTA Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Víctimes que fugen, agressors que es queden
Són elles les que es desplacen del seu entorn, sovint soles i de vegades fins i tot han de canviar d’identitat per poder viure
La família de la menor d’11 anys violada al Màgic Badalona marxa del barri després de les amenaces de mort que ha rebut per part dels detinguts. Ells dormen tranquils mentre aquesta família viu aterrida. Això demostra que la violència masclista no és només un fet, sinó el que passa també després i com afecta l’entorn. Això ha de servir per als que deien que la menor es podia haver defensat, sense considerar que moltes se sotmeten a l’agressió per les amenaces i per sobreviure. Si han dit que apunyalarien el seu germà, imaginin què li devien dir a ella mentre la violaven. L’amenaça és el recurs per assegurar-se el silenci.
Entretots
La informació va ser el que més es va comentar a les xarxes socials per l’origen dels detinguts i les crítiques al Ministeri d’Igualtat. Seria adequat denunciar més enllà d’aquest origen, perquè els que hem acompanyat víctimes de violència de gènere sabem quants trasllats es produeixen per amenaces per part dels agressors, de tota classe (alta o baixa), origen, parelles o caps assetjadors. L’Estat de dret impedeix privar ningú de llibertat sense judici, però mentre aquest judici es produeix la víctima viu una incertesa on el sistema no sempre arriba. Davant les amenaces, són elles les que es desplacen del seu entorn, sovint soles i de vegades fins i tot canviant d’identitat per viure. ¿I per què ells, si cometen amenaces, no són desplaçats i continuen amb la seva vida com si res?
Un patró comú
Se suposa que tots els espanyols són iguals davant la llei. Ni la qualificació dels delictes ni les penes canvien per l’origen social, sinó per la gravetat dels fets. I en els delictes de llibertat sexual, en totes les anàlisis es conclou que no es delinqueix per l’origen, sinó per un patró comú: ser homes masclistes.
El que sí que és greu és que els detinguts tinguessin antecedents. Entre ells, agressió sexual. L’ajuntament va reconèixer que provenien de famílies desestructurades. ¿Què va passar després que cometessin aquells antecedents? ¿Quina assistència van rebre? ¿Quines activitats o teràpies van realitzar? ¿Van ser internats? ¿Van tornar a casa, conscients que no estaven recuperats? Si el sistema funcionés, es podria haver evitat aquesta violació i moltes altres.
El segon més greu és que amb les amenaces de mort, tret d’una ordre d’allunyament, no es pugui fer res més. A la persona que vol agredir o matar no li importa incomplir una mesura. Hi ha qui assenyala només el Ministeri d’Igualtat, però han de saber que, si bé el ministeri té la capacitat de fer lleis, la seva implantació l’assumeixen altres institucions, des de comunitats autònomes fins a ajuntaments, policia i justícia.
Recordin que no va ser l’única violació en aquest lloc. Diverses mares van denunciar l’abandonament institucional i policial davant els seus casos. Sempre acabem en la falta de mitjans, en poc personal o en la falta de formació. Això hauria de ser el més comentat en aquest cas. Què passa en aquest temps fins que arriba un judici. I reflexionar sobre allò determinant: que si qualsevol baula del sistema falla, es debiliten les víctimes i es reforça els agressors.
