Intermitència artificial

Hi ha moltes persones preocupades, ansioses i espantades per l’arribada imminent de la intel·ligència artificial. Jo no. Com a bona amant del cine de ciència-ficció, somio amb un futur meravellós, acompanyada d’un robot amb el físic i la veu de Bruce Springsteen als 80, que em cantarà cançons abans d’anar a dormir i em farà l’amor al matí. Em baixaré una aplicació per poder convertir-lo de tant en tant en Hilary Swank. Si es pot tenir tot, jo soc de les que ho volen tot. ¿Per què no? Sento que ara arriba el millor i que estic en una bona edat per gaudir-ho.

Els de la meva generació hem tingut la sort de créixer en l’era analògica i que no hi hagi constància de cap burrada que hàgim fet en l’adolescència. És una fantasia que les xarxes socials arribin quan les puguem controlar i que la intel·ligència artificial ens ajudi a viure més anys i a disfrutar de la nostra vellesa. L’únic que no m’agrada d’aquesta nova era és la intermitència amb què es comuniquen algunes persones. Està molt bé fer un milió de coses alhora sempre que estiguis sola al teu món. Jo puc escriure un ‘e-mail’ mentre escolto la ràdio i tinc una sèrie de fons a l’ordinador.

Posar límits

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La vida és molt més fàcil i ràpida ara. El problema està amb les persones que no saben comunicar-se de manera fluida. T’envien un ‘whatsapp’, contestes i comença una conversa marcada per la intermitència. Les respostes poden arribar en cinc minuts o en cinc hores. Fa temps que em vaig treure totes les notificacions del telèfon i vaig decidir quan era el moment d’entrar a Twitter, Instagram o WhatsApp. Tinc clar que la intermitència no és bona per a mi. Em desconcentra. Em distreu massa.

Cada vegada em costa més llegir un llibre o veure una pel·lícula sense mirar el mòbil. I, quan parlo amb algú, m’agrada parlar de manera fluida, no intermitent. Hi ha persones que ni tan sols s’acomiaden. I que et poden contestar tres dies més tard. Persones intermitents. Acostumen a ser les mateixes persones que fan tard i t’envien un ‘whatsapp’ que diu: «Estic arribant». Mentre tu penses: «Sí, estàs arribant tard». Cal posar límits a les persones i a les noves tecnologies que ja no són tan noves.