Polítiques locals de seguretat, el valor del coneixement

Les primeres recerques sobre seguretat urbana a la metròpoli barcelonina es van iniciar fa quatre dècades, amb la primera enquesta de victimització i seguretat de Barcelona que després es va ampliar al conjunt de l’àrea metropolitana. Al llarg d’aquests 40 anys, la recerca ha anat constatant que la conurbació barcelonina és un entorn eminentment segur en comparació amb altres territoris de característiques similars, amb una prevalença de les victimitzacions que afecta menys de tres quartes part de la població i, sobretot, per fets sense caràcter violent. La mateixa font d’informació apunta que la majoria de la població se sent segura al seu entorn, si bé la percepció d’inseguretat és recurrent entre alguns perfils de població i territoris. Tanmateix, aquest sentiment està més relacionat amb les condicions socials, amb el gènere, amb la configuració física i l’ús social dels espais, que no pas amb la distribució social i territorial de l’activitat delictiva.

Més enllà d’aquestes constatacions, la inseguretat continua formant part de l’agenda mediàtica i política, especialment en els períodes electorals municipals. Per als equips de recerca que ens dediquem a l’àmbit de la seguretat urbana és preocupant veure com continuen apareixent titulars alarmistes als mitjans de comunicació i com aquestes informacions s’instrumentalitzen en el debat partidista. Aquestes qüestions fan que ens preguntem quin és el paper que ha de tenir la informació i la generació de coneixement en les polítiques de seguretat.

En l’acció pública és habitual abordar els problemes de seguretat mitjançant respostes ràpides, visibles, estandarditzades, però no basades en el coneixement. I és que el temps que necessita la recerca social no s’ajusta a l’exigència de respostes gairebé immediates. Però aquest desencaix entre el temps de la recerca i el de l’acció pública no és insalvable. L’anàlisi de la seguretat urbana facilita la identificació de causes i fenòmens subjacents dels problemes i, quan es fa en el marc d’instruments de planificació i avaluació de polítiques, contribueix a la millora dels programes i dels serveis.

Notícies relacionades

El retrat robot de la víctima de la delinqüència a la Gran Barcelona: dona, jove i precària

Els veïns de Badalona i l’Hospitalet se senten més insegurs que els de Barcelona

La vinculació entre coneixement i polítiques públiques en l’àmbit de la seguretat també pot ser una manera de superar tot tipus de discursos que no es fonamenten en informacions contrastades i que afavoreixen la perpetuació d’estigmes de perillositat sobre els barris i grups socials en més risc d’exclusió. En aquest sentit, la transparència en les dades sobre seguretat es va pensar com una manera de rebatre rumorologies i discursos que no es recolzen en informacions contrastades. Malauradament, l’efecte sol ser el contrari. Tot i els esforços dels equips de recerca per contribuir a un discurs sobre la seguretat basat en el coneixement, les informacions s’acaben utilitzant i interpretant de manera esbiaixada, fet que contribueix més a l’alarma social que no pas a la promoció de la vivència segura de les nostres ciutats.

Quaranta anys després de les primeres recerques en seguretat orientades a la presa de decisions, cal continuar insistint en la importància de la incorporació del coneixement en el disseny i l’avaluació de les polítiques locals de seguretat a la metròpoli. A la vegada, cal cercar fórmules per prevenir que la socialització d’aquest coneixement afavoreixi usos alarmistes i reproducció d’estigmes. Apel·lem, per tant, una vegada més, a la responsabilitat de tots els actors polítics i dels mitjans de comunicació en la seva contribució a una seguretat en què s’articuli el coneixement rigorós amb la perspectiva comunitària i els valors d’inclusió, en lloc d’una seguretat erigida sobre la por i la confrontació.