Blanca Paloma Ramos, representant a Eurovisió: «Tinc un vincle en somnis amb Rosalía»

¿Què sent?

Em sento com qui va a l’oficina.

¿De debò? Quina temperància.

Estic molt contenta perquè confio en la feina prèvia. La meva candidatura està feta a mida. La feina més important, la prèvia, està feta, i miraré d’executar-la amb la màxima mestria possible. No dubto ni un minut del que comunico. 

¿No es repeteix ni un mantra? 

Antonio Banderas, que em va confessar que sempre es posa nerviós abans de sortir a escena, em va donar un consell: «Desitja-ho».

No sempre n’hi ha prou.

‘Eaea’ em fa passar moments de fragilitat i d’altres d’empoderament. Tot i que hi ha candidatures especials, sento que ens pot portar molt amunt. Pel que estic veient a les apostes, no deixa ningú indiferent. Comuniquem a Europa una identitat flamenca que fa temps que no portàvem.

Per algun motiu devia ser. ¿Ha parlat amb Remedios Amaya?

No. ¡I mira que la tinc molt present! La seva candidatura no es va saber entendre fa 30 anys. A les ‘preparties’ s’ha vist un públic súper entregat. Quan arriba ‘Eaea’, es produeix un gran silenci.

Hi ha qui diu que Rosalía li ha deixat el solc fet en l’imaginari europeu.

No ho sé, la veritat. El meu estil és més divers que el nou flamenc, però ella va ser el referent quan jo cantava en bandes i no tenia un projecte propi. Rosalía em va donar impuls.

Se segueixen a les xarxes. ¿Algun missatge d’ànims des de Miami?

No he tingut el gust. Però tinc un vincle en somnis amb ella des que vaig gravar uns cors per al seu treball de final de carrera a l’Esmuc. De sobte se m’apareix i, no ho sé, li ensenyo el meu poble.

La Ramos és una ‘bicimami’.

[Riu] Soc una persona corrent que rega les plantes i va a comprar. Això, crec, fa que respectis l’escenari com si fos el primer dia.

La candidata sueca, que lidera les travesses –tot i que està punxant als assajos–, diu que vostè sona espiritual.

Sé des d’on ho diu. Ella transmet des d’un lloc que no és d’aquest planeta. I, quan canto, jo mateixa em dic: «¿Això que m’està sortint, d’on ve?».

¿D’on ve?

De les entranyes. ‘Eaea’, més que una cançó, és una invocació als avantpassats. Poso el cos al servei de l’arrel. L’últim que faig abans de sortir a l’escenari és mirar cap amunt, penso en la iaia Carmen i dic: «Som-hi». La convido que m’acompanyi.

La seva altra iaia deu sentir gelosia...

Hi haurà temps per rendir homenatge a la iaia Rosita. I als iaios també. Són persones molt senzilles que han tingut una vida feliç perquè s’ho han proposat, que és la millor actitud.

¿I els il·licitans, què deuen pensar de tant flamenc?

¡M’estimen com soc! Ells són els que em donen ànim. M’arriben missatges com: «Passi el que passi, per a nosaltres ja ets guanyadora». Aquest és l’èxit d’un artista, que la popularitat no s’esvaeixi en un sol esdeveniment. Tot i que em concentro en el present, tinc la mirada posada en l’horitzó.

¿Com visualitza aquest horitzó?

No sé per què fantasiejo amb arribar al públic oriental. Crec que el projecte que estic creant, que té caires més electrònics, podria agradar als asiàtics.

De moment tindrà davant un públic de més de 115 milions d’occidentals.

¡Sisplaaau!

Primer la coronació de Carles III, després potser la seva...

¿S’ho imagina? ¡No s’ha de descartar! M’agrada creure que, per estar prop d’un objectiu, cal fer el possible per materialitzar-lo. Escriure’l en un paper, per exemple. El que és segur és que suposarà un abans i un després.

Notícies relacionades

Els fills de Gisèle Pelicot

Sortir de la confusió

¿Si guanya es comprarà una tele?

No em fa falta. Si guanyo, tornaré al poble per estar amb la meva família. Regaré les plantes de casa i li donaré carinyo a la cançó que acabo de treure, ‘Plumas de nácar’, que és la primera que vaig escriure.