L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ressaca de la coronació, una nota al peu
L’exmarit de Camil·la va assistir impertorbable a la cerimònia. Res d’estridències
El tòpic, que sol arrossegar fatigosa veritat, atribueix als anglesos tant l’espurna de l’excentricitat –el Brexit, més que això, va ser una patinada colossal– com la temprança, la compostura davant qualsevol dissonància, sobretot les d’ordre sentimental. A l’illa van encunyar la frase «keep calm and carry on» (mantén la calma i segueix endavant) a l’inici de la guerra. Investit d’aquesta flegma proverbial, l’exmarit de Camil·la, el militar retirat Andrew Parker Bowles, va acudir als fastos de la coronació acompanyat dels dos fills que va tenir el matrimoni. Impertèrrit, sense aixecar ni tan sols la cella, com si res. «Ja que la veritat no la podem tenir, tinguem almenys bons modals», exclama un personatge, un cadell del més fi pedigrí anglès, a ‘Los eduardianos’, la divertida novel·la de Vita Sackville-West, amiguíssima de Virginia Woolf.
Res d’estridències. L’excònjuge i la reina es porten la mar de bé, malgrat les banyes i el ‘tampaxgate’. Tot passa. Tot, tot s’oblida, diu el tango. Imagino que, als 83 anys, l’exoficial de cavalleria ha d’observar el rampell carnal dels llençols amb distància, potser amb la tendresa de l’‘ubi sunt’. Més enllà, en contra del que pogués semblar, Parker Bowles no va ser el gran cornut del regne, estoic i sofert, sinó que també es va divertir i va cortejar la princesa Ana, la germana de Carles III. Té la seva gota d’excèntric: conserva en un potet amb salmorra els punts de sutura que li van treure de l’esquena després d’haver-se-la trencat en una cursa d’obstacles a Ascot (ho diu la revista ‘Tatler’).
Peces d’una mateixa peixera
Notícies relacionadesAllà preteníem arribar: a les carreres d’Ascot, el te de les cinc, el polo, l’escola d’Eton, les universitats d’Oxford i Cambridge i un accent de la BBC tallat com si fos una copa de vidre. Codis d’un cercle al qual tant Camil·la com el seu ex pertanyen, una classe social, barreja d’aristocràcia mitjana i ‘gentry’, que xipolleja en una peixera de sopa aigualida i l’aspiració dels quals rau a acostar-se el màxim possible al crostó flotant de la família reial. D’una o altra manera, tots dos ho han aconseguit. I consti que en aquest racó estem molt a favor de Camil·la. L’estimada. L’altra. La dolenta.
Fa anys, el pintor Lucian Freud, amo d’una retina descarnada on n’hi hagués, va retratar Parker Bowles sense cap mena de trucatge, com un subjecte «trist i aniquilat», en paraules d’un crític, l’uniforme militar descordat, les medalles vanes sobre la pitrera. El retrat melancòlic d’una classe que viu en un món que ja no existeix.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
