Polítiques públiques Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Emancipació i joves
Avui dia l’emancipació es tradueix en dos termes: ‘vivenda’ i ‘feina’
Començaré amb un breu recorregut pel concepte de l’emancipació des de les arrels del PSOE. El programa del partit deia, ja el 1879: «L’ideal del Partit Socialista Obrer és la completa emancipació de la classe treballadora; és a dir, l’abolició de totes les classes socials i la seva conversió en una de sola de treballadors, amos del fruit de la seva feina, lliures, iguals, honrats i intel·ligents».
Aquesta idea d’emancipació és l’entesa com la possibilitat de desprendre’s del jou del determinisme filosòfic. Trencar les cadenes que ens ancoren irremeiablement a la pobresa i a la misèria.
Avui dia, l’emancipació es tradueix en dos termes: ‘vivenda’ i ‘feina’.
Segons el recent informe de l’Observatori de l’Emancipació de desembre del 2022, la taxa d’emancipació dels joves és del 15,9% a Espanya, mentre que a la Unió Europea és el doble. Els nostres joves s’emancipen tres anys després que la mitjana dels joves europeus.
Si atenem el CIS d’abril, l’accés a la vivenda és un dels principals problemes per al 6,7% de la població en general. Per a la població jove, d’entre 25 i 34 anys, és un 13% el que la veu inaccessible.
¿Les causes? Les coneixem. La debilitat del mercat laboral i l’increment constant de la renda del lloguer des del 2012. I seria pitjor si no s’hagués limitat en el Consell de Ministres al 2% aquest increment. Precisament, la crisi financera, sanitària i la guerra no han sigut neutres i avui, malgrat l’escut social, treballar no és sempre garantia de poder emancipar-se.
En aquest sentit, els i les socialistes hem estat adoptant mesures dirigides a l’emancipació dels joves i de grans. La reforma laboral ha sigut un abans i un després, i les dades ho testifiquen: l’atur dels joves baixa amb força i registra un nou mínim històric. Comptem amb dades rècord en creació d’ocupació, amb una afiliació de més de 20,6 milions de persones treballadores, amb una important reducció del dèficit en la seguretat social i amb mínims històrics en atur. I tot això, junt amb la reducció de la temporalitat i la parcialitat, amb una pujada del 47% del Salari Mínim Interprofessional.
Entretots
211 lleis
Igual que ha suposat un abans i un després la reforma de les pensions, enfocada a generar confiança en la ciutadania i garantir les pensions d’avui i també les del demà.
L’emancipació per als i les joves va en paral·lel a les polítiques d’accés a la vivenda i a la feina digna. I fer-ho factible implica una aposta decidida i continuada en inversió en parc públic, a més d’una pluralitat de polítiques.
La llei de la Vivenda, aprovada recentment, ha sigut el colofó que ha establert les bases efectives per garantir el dret a la vivenda que proclama l’article 47 de la Constitució. Una aposta decidida del Govern de Pedro Sánchez perquè sigui una realitat.
¿Electoralistes? Que els ho diguin als seus beneficiaris. Principalment, els i les joves. Els joves han sigut i són subjectes directes dels serveis propis de l’Estat del benestar com ara la sanitat, l’educació, les polítiques de família i infància, també les polítiques d’assistència social; així com les polítiques actives d’ocupació.
Abaixar les taxes universitàries, l’augment històric de les beques universitàries, aprovar una llei d’Educació per al segle XXI que ha suposat una reforma educativa innovadora, amb continguts curriculars actualitzats, models d’avaluació moderns i d’acord amb les recomanacions internacionals. L’impuls de recursos per a la Formació Professional, la nova Llei Orgànica d’Ordenació i Integració de la Formació Professional, apostar per la cultura aprovant el Bo Cultural Jove i la recent mesura anunciada per Pedro Sánchez de finançar el 50% de l’Interraïl europeu als joves de 18 a 30 anys. Totes mesures fetes per i per als joves.
Per cert, causa estupor la recent afirmació del ‘moderat’ portaveu popular, Borja Sémper, quan va titllar els joves de ‘bigardos’ (‘dropos’) pel descompte del 50% a l’Interraïl europeu. No es pot ser més mesquí.
A aquestes mesures, ara també s’hi suma el paquet recentment anunciat de 2.500 milions d’euros en avals de l’Institut Crèdit Oficial (ICO) per a les hipoteques, com a palanca per a l’accés a la vivenda de joves i famílies.
I davant de tot això, ¿què ha proposat la dreta? Res.
En la XIV legislatura s’han impulsat més de 211 lleis que avui estan construint els pilars de l’Estat del benestar. Per tirar-les endavant la dreta no hi ha estat ni se l’ha esperat. Per als i les socialistes, tan important és donar resposta a les necessitats materials de la gent com oportunitats per al desenvolupament personal. I l’emancipació personal, econòmica, intel·lectual és imprescindible per disfrutar d’una vida plena. Una concepció humanista i, per tant, netament socialdemòcrata.
Notícies relacionadesLes transformacions portades a terme a Espanya aprofundeixen en justícia social. Una justícia que ens ha fet millors com a societat al llarg dels governs socialdemòcrates, que protegeixen i defensen els que més ho necessiten.
Tots els avenços que s’estan donant en aquesta legislatura s’han de consolidar. És clau no fer passos enrere. Els i les socialistes caminarem sempre mirant cap endavant. No es pot retrocedir, només avançar.
