¿Salvats?

El cert és que les televisions convencionals a Espanya estan en via d’arruïnar-se perquè han viscut tan bé en les últimes dues dècades, gràcies al duopoli que va impulsar un president socialista, que no estan en absolut preparades per afrontar la transició digital que, com a tots els mitjans, els ha arribat. El consum televisiu s’ha desplaçat a les plataformes digitals en ‘streaming’, del tipus Netflix i Movistar, on els consumidors organitzen la seva programació ajudats pels algoritmes i paguen directament pels continguts. Un exemple palmari: una competició alternativa com la Kings League ha venut els seus drets a Mediaset, ja considerada una opció alternativa. I la publicitat, que era el que sabien gestionar Atresmedia i Mediaset, s’ha esfumat a altres mercats. L’enganyós mesurament de l’audiència televisiva a través del ‘share’, la quota de mercat, amaga aquesta realitat. Les dues grans cadenes conserven entorn del 15% del ‘share’, però abans tenien el 15% de 30 milions d’espectadors i ara de 15 milions a tot estirar, la meitat del doble. En aquest context, que un empresari en dificultats hagi promès al líder de l’oposició que canviant una presentadora de franja horària l’ajudarà a guanyar les eleccions a canvi de quedar-se amb un grup endeutat de premsa és perfectament comprensible. No és gaire diferent d’un altre que promet submissió a l’agenda del Govern a canvi d’accions en l’empresa beneficiada amb l’increment de la despesa de defensa. Però l’estafa de l’estampeta no deixa de ser l’estafa de l’estampeta. És humà voler salvar-se, tan humà com ‘Sálvame’, que va arribar a tenir edició ‘De Luxe’.