Ciutats que no volen morir d’èxit

Al costat de carrerons encantadors i jardins cuidadíssims, tavernes de tota la vida es combinen amb restaurants de menjar ràpid i horroroses botigues de souvenirs. Al centre de Sevilla, una de cada dues portes és un hotelet. Tots oferint, imagino, molt d’encant. Igual com passa a tantes ciutats espanyoles turístiques, un dels debats de la campanya és què s’ha de fer amb els apartaments turístics. Ningú vol morir d’èxit. Els altres tres temes bàsics: mobilitat ciutadana, accés a la vivenda i impuls econòmic per atraure inversions.

Grans, mitjanes o petites. Un dels grans èxits d’Espanya d’aquests últims 45 anys ha sigut el de les seves ciutats. Amb alts i baixos i alguna excepció puntual, hi ha hagut una constant evolució que ha convertit les nostres poblacions, amb les seves particularitats i idiosincràsies, en llocs molt més habitables en tots els sentits. Comparat amb bona part del nostre entorn europeu més pròxim, una població espanyola mitjana dona unes quantes voltes a qualsevol població semblant a l’altre costat del Pirineu. ¿Perpinyà o Girona? ¿Stuttgart o Saragossa? ¿Lió o València? ¿Bilbao o Manchester? ¿Vigo o Nantes?

Notícies relacionades

Abel Caballero: «L’Estat no pot funcionar amb la macrocefàlia que representen les autonomies»

Una perillosa escalada en espera de Trump

Aquest èxit està arrelat en la qualitat de gestió i la personalitat dels alcaldes que han tingut les poblacions espanyoles. També en la continuïtat de la majoria de les polítiques que s’han anat desenvolupant, on no pesen les sigles. Si Abel Caballero, com prediuen les enquestes, va camí d’obtenir dues terceres parts dels vots a Vigo no és per representar el PSOE, en els governs del qual va ser ministre. La gran majoria dels ciutadans que en unes eleccions generals voten fixant-se només en el partit o el líder nacional, en les municipals voten el candidat primer i el seu programa després.  

Intentar analitzar els resultats de les eleccions municipals del 28 de maig en clau política nacional és un error. Una altra història molt diferent és el que pugui passar en les eleccions de les comunitats autònomes, on aquí sí que els partits es juguen la gran carta. Fonamentalment, en dos territoris: València i Aragó. Si el PSOE conserva els dos feus mantenint com a presidents respectius Ximo Puig i Javier Lambán, Pedro Sánchez podrà cantar victòria. Si els perd, serà el preludi del que podria passar en les eleccions generals, previstes per al 10 de desembre.