Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Governança urbana en l’era de la digitalització
Superar la cultura del desacord i l’ús del Big Data en la presa de decisions al servei de la ciutadania són claus per a una gestió municipal exitosa
Els escuts dels gremis adornen el paviment del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. No estan aïllats, sinó que fins i tot acompanyen l’emblema de la ciutat, posant en relleu el paper dels gremis des de fa segles al consistori. Llavors no existia el concepte de ‘governança’ –que va sorgir en la dècada dels 80 com a fórmula per definir noves estructures de cooperació entre el sector públic, el privat i l’anomenat ‘tercer sector’–, però d’una forma més primitiva que l’actual els agents socials ja estaven involucrats en el projecte de la ciutat.
Entretots
Així, Barcelona expressa des de fa segles aquesta pràctica de governança, però no és l’única. Actualment, les ciutats més competitives i atractives són precisament les que es basen en un model de governança urbana integrada juntament amb els agents socials, educatius, culturals, veïnals i empresarials que representen la societat. Dit d’una altra manera, un consistori no en té prou de governar bé, sinó que ha de ser un líder relacional, capaç de cohesionar tots els agents socials de la ciutat. És per això que, trobant-nos a l’avantsala de les eleccions de més de 8.000 municipis d’Espanya, és el moment de plantejar-nos quines són les claus per a una governança urbana exitosa.
Lideratges del consens
En primer lloc, és fonamental superar la cultura del desacord i l’enfrontament. Fins i tot sent conscients que indubtablement apareixeran conflictes i dificultats, la governança urbana necessita lideratges de consens. En aquest sentit, govern i agents socials han de comptar no només amb un mateix rumb clar i compartit, sinó a més amb la voluntat d’arribar a acords. Només així, de la governança democràtica sortiran decisions que es convertiran en realitats, que, al seu torn, aniran donant forma a la transformació de la ciutat.
Un altre element indispensable és comptar amb les eines adequades per planificar el desenvolupament de la ciutat. Afortunadament, la digitalització –gràcies a l’ús del Big Data i la tecnologia de ‘machine learning’– ha obert la porta a l’ús de dades per prendre millors decisions al servei de la qualitat de vida de la ciutadania. Avui dia, a través de mesurar indicadors de tota mena, som capaços de plasmar la realitat d’un municipi pràcticament en temps real.
Gràcies a aquestes eines, els gestors municipals poden avaluar o fins i tot fer prediccions de tots els àmbits de temàtica urbana (mobilitat, mercat laboral, salut, sostenibilitat). Així, gràcies a les noves tecnologies, tant el sector públic com el privat tenen al seu abast un enorme volum de dades que es converteix en intel·ligència per prendre decisions polítiques i socials sobre una base científica.
Segons l’ONU, la meitat de la població mundial viu en l’actualitat concentrada en urbs, una proporció que segons les estimacions seguirà augmentat. Això converteix les ciutats en les principals consumidores de recursos (aigua, energia, alimentació) i els confereix la gran responsabilitat de convertir-se en palanca de la triple sostenibilitat ambiental, social i econòmica que el món necessita. Les metròpolis, que sempre s’han caracteritzat per ser espais per a les oportunitats i la prosperitat, es troben davant el desafiament de convertir-se en part de la solució i no del problema. Per aconseguir-ho, hauran de continuar avançant, recolzant-se en un model de governança urbana integrada amb tots els agents socials.
