¿Està sol Ximo Puig?

¿Qui guanyarà el 28M, que serà el pròleg de les generals del desembre? Costa creure les xifres del CIS que diuen que el PSOE li traurà més de quatre punts al PP (32,3% a 27,9%) quan totes les altres enquestes –això sí, sobre les generals– donen un avantatge al PP d’almenys tres punts (‘El País’). Però la hipotètica victòria global del PP pot quedar en part compensada si el PSOE aconsegueix conservar el poder en la majoria de les comunitats autònomes que governa. Fins i tot si el PP puja i queda primer al rebre els vots de Cs del 2019.

Potser la comunitat clau és la valenciana perquè és la de més població on es vota i perquè fa dues legislatures que Ximo Puig, amb una coalició semblant a la de Sánchez, governa un territori que durant molts anys va ser feu del PP. I Feijóo s’ha posat la reconquesta com a prioritat. Doncs bé, Ximo Puig té bones possibilitats de continuar. Les eleccions les guanyarà el PP, que puja i absorbeix Cs, però el pacte del Botànic (PSOE, Compromís i Podem) pot tornar a tenir majoria. L’única condició és que Podem superi el 5% dels vots i entri al Parlament. ‘El Mundo’ li dona un 5,5%, ‘El País’ un 5,3%, el CIS un 6%. 

¿Per què Puig aguanta? Té una imatge més centrada que Sánchez, el seu soci principal, Compromís, és menys radical que Podem, que a més a València compta molt menys que a Madrid. I així Ximo Puig, sense ‘belarras’, ha mantingut una bona relació amb l’empresariat. Amb un 5,1 és el polític més ben valorat i el preferit com a president (26% contra 19% del candidat del PP) i el 42% prefereix un Govern com el seu (o només del PSOE) al 35% que optaria per un pacte PP-Vox. 

Però el que és fonamental és que els valencians suspenen per una diferència de 12 punts al Govern de Sánchez i en canvi aproven el de Puig per 8 punts (37% contra 29%). A l’hora de votar en les autonòmiques Puig compta més que Sánchez.

Una cosa similar, però més accentuada, passa a Aragó i Castella-la Manxa, amb uns presidents, Javier Lambán i Emiliano García-Page, són més ‘espanyolistes’ i s’han distanciat del model Frankenstein. A l’Aragó hi ha un empat tècnic amb avantatge del PP, però la diversa coalició de Lambán pot sumar més diputats que el PP i Vox. Sembla que tot dependrà dels tres escons que trauria Terol Existeix i que es diuen incompatibles amb Vox. A més, Lambán és el preferit com a president –tot i que en nota empata amb Azcón, el candidat del PP– i el seu Govern té un fort suport (52% contra 29%). I a l’Aragó no hi ha ni polarització ni crispació. Els electors del PP valoren bé Lambán i els del PSOE el candidat del PP. ¿Un miracle, o una mostra que Espanya està menys excitada que Madrid?

I més notable és el cas de García-Page, que no entén Catalunya i no s’ha mossegat la llengua al criticar els pactes amb Podem, ERC i Bildu i que obtindria majoria absoluta i –un cas únic– recolliria més vots de Cs que el PP. Page és el preferit com a president i el seu Govern aprova (52% contra 31%).

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions autonòmiques 2023

Twitter era una cerveseria de Múnic

Ximo Puig, Javier Lambán i García-Page són molt diferents, però els tres, segons les enquestes manejades (no del CIS sinó una d’‘El País’ i dues d’‘El Confidencial’), tenen un rellevant punt comú: superen les crítiques a Sánchez en els seus territoris perquè tenen personalitat pròpia. Lionel Jospin, candidat a succeir Mitterrand en la presidència de França, va voler posar distància: «‘Lui c’est lui, moi c’est moi’» (Ell és ell, jo soc jo). Això és el que pot deslliurar aquests barons, i d’altres, de l’envestida del PP per «derogar el sanchisme». 

Si és així, tot i que en el còmput total el PSOE perdi el 28M, els barons socialistes li poden salvar els mobles a Sánchez. Després, tot té un preu, la veu d’aquests barons podria condicionar Sánchez. ¿Fins on?