A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Molt mal
Em deprimeix el món, em fa mal, em molesta i tusso cada matí com un fumador per expulsar-lo, però es queda a l’altura del coll com un tumor, un bony
Hi ha dies que, en comptes de ser jo qui és dins el món, és el món que és dins meu. M’aixeco del llit amb el món dins i em fa mal amb el dolor sord amb què fan mal les vísceres. A Unamuno, que no va conèixer la globalització, només li feia mal Espanya. Això no és res: es treu amb una aspirina. Però el dolor del món, amb les seves mines d’or, per exemple, on treballa la gent més pobra del planeta, no s’alleuja ni amb una càpsula d’ibuprofèn cada sis hores. Porto el món, amb totes les seves mines d’or, dins meu. Fa poc, en una d’Arequipa, al Perú, van morir 25 obrers. Eren allà a baix, en una estreta galeria, a no sé quants metres de profunditat, quan hi va haver un incendi. ¿Per on surts d’una galeria incendiada? Per enlloc: et mors com un talp dins un cau que han ruixat amb gasolina i després hi han llançat un drap cremant. També sento la mort d’aquests talps dins meu els dies que em desperto amb el món dins.
Els dies que em desperto amb el món dins, les meves cavitats orgàniques s’omplen d’indigents de totes les races i colors: indigents de Nova York i de Rússia i de Brussel·les i de l’Índia i de Madrid, alguns a 15 graus sota zero, però d’altres a 40 graus de calor a l’ombra. Moren dins meu somiant amb la mare que els va alletar i els va bressolar. Diuen: mama, mama, on te n’has anat; mama, com he acabat així. I jo els sento suplicar dins meu, els sento plorar i veig com observen les cares dels transeünts per mirar d’endevinar qui deixarà caure una moneda a la llauna buida de sardines en oli. Un dia em vaig aturar prop d’un pobre i van passar prop seu 107 persones sense mirar-lo. La persona 108, que era una jove bòrnia, li va allargar una moneda. Jo n’hi vaig donar una altra de seguida per trencar l’estadística.
Entretots
Em deprimeix el món, em fa mal, em molesta i tusso cada matí com un fumador per expulsar-lo, però es queda a l’altura del coll com un tumor, un bony. Doctor, operi’m, tregui-me’l, tot i que sigui sense anestèsia, perquè no em deixa respirar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
