El regidor que va matar el teu pare

Tampoc és nou, tot s’ha d’aclarir. El 1998, Euskal Herritarrok va presentar ni més ni menys que Josu Ternera, que l’any següent va participar com a parlamentari en la Comissió de Drets Humans de la Cambra basca, ignoro si de forma irònica o prenent-se seriosament a si mateix. Allò va ser un escàndol i un dels detonants de l’aprovació de la llei de partits amb què l’Estat va retallar bona part del que avui conforma Bildu: una xarxa de partits que servia de suport polític a les cèl·lules de la banda terrorista. I és clar, d’aquella pols per a explosius ve aquest fang de pocavergonya.

Els punts sobre les is

Es pot arribar a la política després de delinquir o passar-se al crim des de l’escó, però en aquest cas etarra es parla a la lleugera de reinserció i aquí m’agradaria posar alguns punts sobre les is decapitades. D’acord, senyora Ione: tots són gent que ja ha purgat els seus crims a la presó. Sí, senyor José Luis: millor de regidors que engegant trets al clatell. Però, primer, no està especificat que aquests candidats hagin declarat el seu penediment o propòsit d’esmena: dos es presenten amb el seu nom de guerra, Tinín i Medius, cosa que és un indici estrany. Segundo, des de Covite ha dit Consuelo Ordóñez que les víctimes perceben això com una provocació.

Però sobretot, tercer, em pregunto si algú que va assassinar o va estar col·laborant amb assassins per agafar-se la política massa a la valenta té, precisament en la política, el reingrés més adequat en la societat. A Euskadi, com a la resta d’Espanya, fan falta forners, comptables, publicistes, cambrers i perruquers (a Bilbao molts, sobretot a la part vella). Totes aquestes professions són dignes, algunes amb projecció de futur, a què aquests senyors i senyores es podrien perfectament aplicar per mantenir-se allunyats de la política, amb la qual només han donat disgustos. Ficar-los en les llistes d’un ajuntament sembla, a priori, tan bona idea com posar un alcohòlic abstinent a fer còctels a Il Giardinetto.

¿Girar full?

A més, ¿com pensen que es pot desenvolupar una sessió d’ajuntament quan hi ha de regidor l’individu que va matar el germà o el pare d’un altre? ¿És possible que la presència d’aquesta gent no marqui el to de tota la disputa política? ¿Acusaran de pesats els regidors o diputats que els recordin dia rere dia el que van fer? ¿De quina manera els sembla que això pot contribuir a la pau?

Notícies relacionades

Feijóo obre la campanya relacionant Sánchez amb Bildu i ETA

Eleccions municipals i autonòmiques 2023: última hora sobre l’inici de la campanya electoral, en directe

¡S’ha de girar full!, em respondran des de Bildu. Sona estrany que ho diguin després de pactar amb el PSOE l’aprovació d’una llei que parla de Franco com si fos a la cantonada i esbiaixa la memòria política d’Espanya, puc estar-hi d’acord: un país castigat per la sang de la seva pròpia història és un país que avança a batzegades. ¡D’acord, girem full! Però per fer-ho sense deixar coàguls que espatllin el paper, ¿no seria beneficiós que tot aquest procés de normalització hagués sigut el pas següent a l’esclariment dels gairebé 400 assassinats d’ETA dels quals encara se n’ignora el culpable? Aquest gest, d’una generositat que els de Bildu només han demostrat amb si mateixos, no només demostraria que de debò estan penedits i volen tancar ferides, sinó que seria l’equivalent simbòlic a haver desenterrat fa 40 anys els cossos dels republicans de les cunetes. 

Qualsevol «pas endavant» sobre una ossera de crims sense resoldre, bé ho sabem, és caminar sobre gangrena.