Assetjament a les xarxes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El virus de l’odi
No aconsegueixo entendre on nia el virus que converteix alguns éssers humans en autèntiques bèsties
Teresa López Cerdán és una actriu que triomfa al teatre amb ‘Gordas’. Milers d’espectadors han vist ja aquesta comèdia, construïda sobre elements que ens poden alegrar o amargar la vida: l’amor, l’amistat, la fama, la religió... i l’aspecte físic. A la Teresa això últim li ha alegrat –i de quina manera– la seva carrera professional, però li està amargant la vida. No és la primera vegada que ha de torejar amb la grassofòbia, però l’assetjament dels últims dos mesos ha estat a punt de trencar-la. De fet, li falla la veu en alguns moments durant el vídeo que va penjar a Instagram per compartir la tirallonga d’insults que li han plogut. Des de «tros de mongola que fa venir ganes d’estampar-la» fins a «t’hauria de donar un infart».
Entretots
Tot arrenca, tot i que els talibans de l’odi tampoc necessiten excuses, amb un comentari de la Teresa sobre Ibai Llanos, a qui admira i respecta, però que algú va manipular per donar a entendre que ella animava la gent a engreixar-se. A partir d’allà, el diluvi. I no està sola. Anabel Montes és una exnedadora que fa set anys que solca el Mediterrani perquè no continuï engolint migrants que fugen de la misèria o de la guerra. Primer va estar amb Open Arms, després a Metges sense Fronteres i aquesta setmana ha decidit que ho deixa, que ja no pot més. Però el detonant, el que ha esgotat el seu dipòsit de resiliència, també han sigut els missatges a les xarxes. A més de l’habitual «puta», el vidriol que circula per les venes d’alguns es concreta en perles com: «Tant de bo s’enfonsi el barco i t’ofeguis amb ell» i «tant de bo et violin a bord les persones a qui has rescatat».
M’he esforçat, però no aconsegueixo entendre on nia el virus que converteix alguns éssers humans en autèntiques bèsties. Sé com és diu: odi. I també m’ensumo els que el difonen. La bona notícia és que molts hi estem vacunats. Per això la Teresa i l’Anabel han rebut també onades de carinyo. Una segueix a l’escenari; l’altra, tant de bo, torni algun dia al mar. Mentrestant, els que les insulten continuaran retratant-se com el que són. Prefereixo no posar-ho per escrit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
