Geopolítica Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’hegemonia del dòlar trontolla
Alliberar-se del domini de la divisa nord-americana no serà una cosa fàcil, però el seu avenç el propulsen més les males decisions de Washington que les ànsies de la Xina
La imparable rivalitat entre la Xina i els EUA i les sancions imposades a Rússia pels nord-americans han fet augmentar la desconfiança del Sud Global envers el dòlar i ha accelerat les accions per alliberar-se del domini d’aquesta moneda. Segons el Fons Monetari Internacional, la participació del dòlar en les reserves oficials de divises del món havia caigut a finals del 2022 al 58%, des del 71% que ostentava el 1999.
El Nou Banc de Desenvolupament dels BRICS, que dirigeix l’expresidenta brasilera Dilma Rousseff, s’escarrassa en la creació d’una moneda comuna que faciliti la desdolarització. El PIB dels cinc països (el Brasil, Rússia, l’Índia, laXina i Sud-àfrica) supera ja per paritat de poder adquisitiu el del G-7, grup molt centrat en la defensa dels interessos del món occidental i cada dia més contestat pels emergents.
L’obstacle més gran per a aquesta moneda el representa l’animositat entre la Xina i l’Índia. Els dos països estan embrancats en una disputa fronterera provinent en part del traçat, no reconegut per la Xina, de la línia McMahon, que va imposar el Govern britànic durant l’Índia colonial. De la voluntat per resoldre aquest conflicte dependrà la confiança necessària per crear una moneda comuna.
Tot fa pensar que a la cimera dels BRICS d’aquest any, que se celebrarà a Sud-àfrica, s’hi uniran altres països com ara l’Aràbia Saudita, l’Argentina, Turquia, l’Iran i Egipte. Tots tenen acords amb la Xina per comerciar en iuans. L’Argentina va ser l’últim a signar-lo, l’abril passat, mentre l’Aràbia Saudita, que el 2020 va convertir la Xina en el seu principal soci comercial, estudia la proposta de fixar el preu de venda del seu petroli en petroiuan, cosa que suposaria un cop molt dur al petrodòlar, que ha proporcionat abundants beneficis als EUA.
En aquesta mateixa línia, la Borsa de Petroli i Gas de Xangai va començar a l’abril a pagar en iuans pel gas liquat de l’empresa francesa Total Energies.
La decisió de la Casa Blanca d’expulsar Rússia del sistema Swift de pagaments internacionals i congelar els seus actius en dòlars va desencadenar la desconfiança en molts països del Sud Global i va impulsar l’expansió del sistema alternatiu xinès de transferències internacionals, denominat CIPS. Rússia en va posar en marxa un de propi, l’SPFS, després de les sancions imposades per la seva annexió de Crimea el 2014. L’SPFS ha integrat al seu sistema de pagaments a països sancionats pels EUA, com l’Iran, Veneçuela, Cuba i Corea del Nord. La Xina va donar ales al CIPS el 2018, davant la guerra comercial desencadenada per Trump. Els dos sistemes fomenten la desdolarització amb pagaments en iuans, rubles i altres divises. L’acord del 2019 entre Moscou i Pequín per utilitzar les seves pròpies monedes al comerç bilateral va suposar un reconeixement i el principal alleujament contra les sancions. El 2021, Rússia ja tenia gairebé un terç de les reserves mundials en iuans.
Les interrupcions a les cadenes de subministrament provocades per la pandèmia i la guerra d’Ucraïna també han alimentat la desdolarització al danyar les economies dels països en desenvolupament, que s’enfronten a voluminosos deutes externs en dòlars. La pujada de la cotització del dòlar i els elevats interessos les fan impagables.
L’Asean
L’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic ha expressat la seva voluntat, a imitació de la Unió Europea, de crear una moneda comuna per als 10 països que la integren. Mentre treballen en això, han decidit eliminar el dòlar, l’euro, el ien i la lliura de les seves transaccions internes i fomentar conjuntament acords en monedes locals. El president d’Indonèsia, Joko Widodo, fins i tot ha instat l’Asean a «protegir-se de les pertorbacions geopolítiques» amb l’abandonament de sistemes de pagament estrangers, com ara VISA i Mastercard, i la substitució per targetes de crèdit emeses per bancs locals.
L’Asean manté unes excel·lents relacions amb la Xina, el seu principal soci comercial, i amb els EUA, el seu principal inversor, i no vol veure’s immersa en la lluita entre les dues superpotències. Per això, pretén organitzar-se financerament. Entre les propostes, el primer ministre de Malàisia, Anwar Ibrahim, vol reviure’n una de fa dècades per establir un fons monetari asiàtic i no dependre de l’FMI i del Banc Mundial, que controla Occident.
Al carro de la desdolarització també hi ha pujat l’Organització de Cooperació de Xangai. Alliberar-se del domini del dòlar no serà una tasca fàcil, però el seu avenç el propulsen més les males decisions de Washington que les ànsies de la Xina.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
