Erdogan, a prop de la reelecció

Les poques dècimes que li han faltat a Recep Tayyip Erdogan per aconseguir la reelecció en la primera volta de les eleccions celebrades diumenge a Turquia, unit a la renovada majoria absoluta del Partit de la Justícia i el Desenvolupament, compliquen enormement la possibilitat que el candidat de l’oposició, Kemal Kiliçdaroglu, aconsegueixi la victòria en la segona volta, el dia 28. Contra el vaticinat per les enquestes i en vista dels problemes que ha d’afrontar el país –inflació, les seqüeles del terratrèmol, casos de corrupció en l’entorn del president–, Erdogan ha mostrat una capacitat de resistència a prova de tot. L’ha afavorit la mobilització de votants conservadors, alarmats amb el programa secular del socialdemòcrata Kiliçdaroglu i convençuts per la campanya de descrèdit de manual per identificar-lo amb el terrorisme.

El desenllaç de la primera volta és així una mala notícia per als que veuen en la deriva d’Erdogan una erosió permanent dels usos democràtics, una mutació imparable en només un dels aspectes de la república fundada fa un segle, laica però també radicalment hostil a les diverses identitats culturals en el seu si. El resultat és la constatació de l’arrelament de l’islamisme i la tradició en amplis sectors de la població, aliens a la promesa de renovació sustentada per les elits d’Istanbul i Ankara; allunyats dels ambients on el turisme és un fenomen omnipresent i dels sectors econòmics d’última generació, que miren a Europa i consideren un llast el vincle cada vegada més gran amb Rússia i el nacionalisme nostàlgic que mira a Àsia central. 

A aquesta atmosfera favorable al president, més propícia i més profunda de l’esperat, s’hi han d’afegir els mitjans que disposarà Erdogan les dues pròximes setmanes per fixar voluntats. Si la campanya de la primera volta i l’escrutini de la nit de diumenge va abundar en incidents, és esperable que les dues pròximes setmanes tots els ressorts de l’Administració s’activin i es posin al seu servei. Fet al qual s’afegirà, tret de gran sorpresa, l’aportació dels votants de l’ultradretà Sinan Ogan, que va aconseguir al voltant del 5% de les paperetes.

Per als que tenen dipositades a Kiliçdaroglu les esperances perquè Turquia torni a ser un soci fiable de l’OTAN, un pont útil entre Europa i Àsia, aspirant amb fonament a integrar-se a la UE a llarg termini, la perspectiva de reelecció d’Erdogan omple el futur d’incògnites. Perquè és un fet que Turquia ha exercit un paper fonamental per restablir amb garanties l’exportació de grans procedents d’Ucraïna, cada dia és més influent en el desenvolupament dels esdeveniments al Pròxim Orient i s’até de moment a l’aplicació del més que discutible acord per a la contenció dels fluxos migratoris firmat amb els Vint-i-set. Tot i que en tota elecció és possible que salti la sorpresa, Erdogan ha quedat massa a prop de la majoria absoluta per no esperar que aquesta es concreti la nit del dia 28. Després de la participació que hi ha hagut a la primera volta, és difícil imaginar una mobilització més gran a la segona i només en direcció al candidat de l’oposició. En canvi, sembla més factible el pronòstic d’alguns analistes, que temen que es confirmi la conversió del president en un sultà electe, amb tot el poder a les seves mans, com ja passa ara gràcies a la reforma de la Constitució.