Espanyol-Barça: de provocacions i altres

Ridícul, ¿oi? Ni tan sols va ser un derbi calent. Tampoc la celebració de la Lliga sobre la gespa apuntava a ser res de l’altre món, però pel que sembla, aquesta sardana va ser excessiva. Les abraçades encara, però la rotllana és un insult.

Una imatge vergonyosa

Hi va haver aficionats periquitos molestos, i després hi va haver uns energúmens, uns inadaptats, que van canalitzar la seva ira saltant al terreny de joc rere els jugadors del Barça. Van deixar per a la història una imatge vergonyosa, indigna i impròpia del segle XXI. Malmetre la reputació del club que diuen defensar, la de la competició, i ens retrata com a societat.

De fet, ja és una derrota per si mateix que la recomanació dels Mossos fos evitar celebracions sobre la gespa. Potser seria el més còmode per a ells, però acceptar-ho suposa cedir davant la pressió d’aquests bàrbars. Si la previsió és que, davant una celebració per un títol, un grup de radicals violents poden provocar incidents, potser la solució és que no entrin a l’estadi. Perquè davant un delicte, la culpa no s’ha de fixar mai sobre la víctima.

Centrar-se en els agressors

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

I mentre revisen si el dispositiu de seguretat va ser l’oportú, faria bé l’Espanyol a centrar-se en els agressors. Aquests que tenen dins de casa, aquests amb els quals sovint són condescendents. Que són una minoria, sí, però sorollosos.

La complicitat dels seus dirigents i fins i tot de part dels seus aficionats els permet continuar fent de les seves. Perquè si no els tractessin amb indulgència, potser se sentirien menys acompanyats. Els que van saltar, els que els corejaven i els mateixos que al seu dia van afirmar que Shakira era de tots. Perquè ella també els provocava, pel que sembla.