Les dues setmanes turques

Les dues setmanes abans de la segona volta presidencial a Turquia es poden fer llarguíssimes i posar en tensió màxima un sistema polític que té precedents inestables i violents. Serà una altra batalla entre la voluntat neootomana d’Erdogan i la referència ‘kemalista’, segons l’exemple del mariscal Kemal Atatürk, que el 1923 va fundar la Turquia moderna sense tutela dels imams. Després d’Atatürk, l’exèrcit va voler, diverses vegades, ser el garant de l’statu quo. Per part seva, Erdogan va constrènyer el parlamentarisme a fi de fer presidencialisme. Fa vint anys que té el poder, emmotllant el sistema constitucional turc a la seva conveniència, amb efectes il·liberals. És a dir: deteriorant l’Estat de dret pel seu profit polític i a benefici de la xaria.

Turquia, una peça geopolítica primordial entre Europa, Àsia i l’Orient Mitjà, confirma que la història i la geografia pesen tant o més que l’economia. El recompte electoral mostra fins a quin punt, pel que fa a Turquia, els arrelaments divideixen tant com els desarrelaments. En política tot és enganyós, tant els retrovisors com els GPS.

Atatürk, heroi de la cèlebre batalla de Gal·lípoli de la Primera Guerra Mundial, amb Turquia aliada d’Alemanya, veu com el vast imperi otomà es col·lapsa en perdre la guerra. Atatürk es va imposar en la guerra de la independència. Més que socialdemòcrata, el kemalisme va ser estatalista. Atatürk és un dels grans reformistes d’inicis del segle XX: Constitució, abolició de la xaria, laïcisme, alfabet llatí, vot de les dones. El seu sistema de partit únic es va obrir al pluralisme. Imponent i astut, cada dia bevia una ampolla de cassalla turca, sense immutar-se. En vista de la reislamització liderada per Erdogan, de segur que alguns pensaran que la desislamització propugnada per Atatürk no va aconseguir quallar del tot. Això va segons les províncies.

Erdogan té un sentit desmesurat del poder i instints pragmàtics, amb anys de joventut en l’islamisme radical: llavors deia ‘mestre’ al traductor d’‘Els protocols dels savis de Sió’, un ideòleg islamista. Per contra, el kemalista Kiliçdaroglu va entrar tard a la política, després d’una llarga permanència en la burocràcia de l’Estat.

No alineat

Notícies relacionades

i la glòria

¿Per què són importants per a Espanya les eleccions a Turquia?

Avui Erdogan procura no alinear-se i mantenir-se en l’opció multilateral. No aplica les sancions a Rússia per l’agressió a Ucraïna. Bloqueja l’ingrés de Suècia a l’OTAN i la seva política econòmica és calamitosa. La UE li paga per que faci de filtre migratori. Al reaccionar contra la temptativa colpista del 2016, Erdogan va accelerar la reislamització autoritària. I es va dedicar a l’Estat d’obres.

Amb dues setmanes per a la segona volta, hi haurà bel·licositat sobre el recompte de diumenge passat. També és possible que hagi fallat el candidat opositor, situat com a guanyador en els sondejos i favorit de la Casa Blanca i Brussel·les. La vella qüestió kurda pot determinar la segona volta. El vot del partit nacionalista d’Ogan ‒5% en la primera volta‒ és antikurd i en la segona volta es pot traslladar a Erdogan, atesa la proximitat de Kiliçdaroglu a la reivindicació kurda. Si Erdogan guanya, és dubtós que decideixi reconciliar un país tan dividit. Persistirà en la temptació neootomana. A l’octubre són els cent anys des que Atatürk va fundar la república. En realitat, la porta de la Unió Europea va estar oberta en fals, amb probabilitats d’un veto. És una paradoxa més que Turquia estigui a l’OTAN i s’entengui amb Putin. Erdogan vol ser un Atatürk, però a l’inrevés i amb inflació