Les regles del joc amb Bildu

Cinc anys després de la seva desaparició i transcorreguda més d’una dècada des de la deposició de les armes, ETA ha tornat a aparèixer en la campanya electoral, si és que alguna vegada se n’havia anat, en aquesta ocasió com a conseqüència de la inclusió d’antics membres de la banda terrorista, alguns d’ells condemnats per delictes de sang, a les llistes de les eleccions municipals. Després que les associacions de víctimes llancessin un crit d’alerta, el PP s’hi va sumar amb una irada reacció en què no ha dubtat a utilitzar la decisió de Bildu per mirar de desgastar el PSOE al·legant supeditació d’aquest partit a l’esquerra ‘abertzale’ com a conseqüència de la seva contribució a la governabilitat. No obstant, la queixa del PP no ha sigut l’única ja que fins i tot des de les mateixes files socialistes han sigut nombroses les veus que s’han alçat en contra que antics terroristes puguin ser elegits regidors. La situació ha acabat provocant una reconsideració per part de Bildu per mitjà del compromís de renúncia dels set candidats condemnats per delictes de sang si són elegits.

Tot això ha donat lloc a un acalorat enfrontament entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, amb durs retrets mutus, en la sessió de control a l’Executiu al Senat, així com a les acusacions de falta de decència del president del Govern central a Bildu al Congrés dels Diputats.

La qüestió de la incorporació d’exterroristes en llistes electorals pot ser abordada des de perspectives molt diferenciades, la moral, la política i la jurídica, no sempre indissociables. Des d’un punt de vista moral resulta inacceptable que persones que han atemptat contra d’altres per motius polítics, que no han demanat perdó i que no han col·laborat en l’esclariment de 300 assassinats es presentin a les eleccions. És extremadament dolorós per a les víctimes, deshonra la memòria dels morts i reobre ferides que no han guarit. S’hi ha d’incorporar la dimensió jurídica: assumir que d’acord amb el nostre sistema penal i amb el que estableix la LOREG, les persones que han complert les seves penes poden gaudir de drets polítics, en aquest cas del dret al sufragi passiu.

Des d’un punt de vista polític, la polèmica admet matisos. Una vegada que aquestes persones han complert les seves penes i es troben reinserides, que facin ús dels seus drets polítics i defensin les seves idees des de les institucions democràtiques és un senyal de normalització de la vida política, i per tant un èxit, per molt repulsiu que pugui semblar als seus rivals polítics, a les seves víctimes i a molts ciutadans. Però per ser integrat com un interlocutor legítim en el joc de la conformació de majories parlamentàries i suports a la governabilitat, a la formació política que els acull se li pot i se li ha d’exigir alguna cosa més en matèria de reconeixement del mal causat i de gestos de respecte, sense ambigüitats, cap a les víctimes. 

El debat, no obstant, no sembla ser aquest sinó més aviat qui pot treure més rèdit de la situació. Sigui el PSOE aprofitant per carregar contra el seu principal rival polític i passant de puntetes sobre els termes en què tractar amb la formació d’Otegi, sigui el PP agitant extemporàniament el fantasma d’ETA i assimilant Bildu a la banda terrorista, sense tenir en compte, per exemple, que, en altres circumstàncies, aquest partit no hauria reconsiderat la seva posició.