¿Rèquiem per l’Espanya buida?

Font remarca dues evidències que sovint s’obliden. Primer, les bosses de marginació i pobresa no es troben al món rural, com passava abans, sinó a les grans ciutats. I, segon, mai als pobles s’havia viscut tan bé com ara. Evidentment, això no nega la falta d’alguns serveis bàsics com a conseqüència de la despoblació, però el repte demogràfic no afecta només el món rural, sinó també l’Espanya urbana i, en realitat, Europa sencera. I l’única solució és més immigració, que arribarà en la mesura que continuï el progrés econòmic. Lluny dels escenaris catastrofistes, Espanya sobrepassarà els 50 milions d’habitants el 2050 gràcies a l’arribada de més immigrants, majoritàriament de fora de la UE, en benefici propi i de tots, començant per fer possible el sosteniment de les pensions. Aquest creixement demogràfic s’hauria d’orientar, no cap a un quimèric renaixement dels milers de petits pobles semidespoblats, sinó amb l’objectiu estratègic d’apuntalar la vitalitat de les capçaleres de comarca i de moltes capitals de província. 

Ordenament territorial

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En el món rural hi ha problemes i les plataformes de l’Espanya buida fan bé a exigir determinades qüestions clau, com el Pla 100/30/30 (un mínim de 100 megues de connexió a internet a tot el territori i l’objectiu de no sobrepassar els 30 minuts i els 30 quilòmetres en l’accés a serveis bàsics o a una via d’alta capacitat), però també hi ha motius per a l’optimisme. Cap poble es queda sense les seves festes patronals o sense la seva romeria. A l’estiu hi ha centenars de certàmens culturals i festivals de tota mena de música. Durant algunes setmanes els pobles s’omplen. I en paral·lel a aquesta vida que en el futur serà cada vegada més intermitent, i que es relaciona amb el caràcter nòmada quant a la residència que ens permet la tecnologia amb la pràctica del teletreball, hi ha una llarga llista d’iniciatives i projectes econòmics innovadors que superen amb escreix els signes de decadència. Des de la fabricació de perfums, la producció de carn ecològica i la creació de productes de turisme actiu i de natura, fins al més convencional, però que es renova constantment, com poden ser la promoció de noves varietats de fruites, llegums i hortalisses, els vins cada vegada més sofisticats, i tota mena de formatges i embotits. L’aposta del sector hoteler i del turisme rural per una gastronomia de qualitat és una peça clau d’aquest ressorgiment, sense oblidar el sector de la restauració, on trobem establiments guardonats a bastants petits pobles. Finalment, junt amb les iniciatives empresarials, hi ha les culturals de recuperació del patrimoni, amb una enorme varietat de propostes, algunes de distingides per la Unesco.

No hi ha, doncs, cap motiu per oficiar el rèquiem per l’Espanya buida, tot i que el que sí que cal, sosté Font, és una decidida política d’ordenament territorial «que contribueixi a mitigar l’aïllament material i els dèficits acumulats». Cal revisar l’estructura de l’Administració per fer front a l’obsolescència i heterogeneïtat del món municipal, revisar la planta judicial, i ajustar el mapa provincial a l’actual distribució espacial de la població, tan diferent de fa dos segles.