L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La CIA, a la caça d’agents a Moscou
Sobre la dissidència a la Rússia emmordassada, la fissura a la roca
Els Estats Units volen reclutar espies a Moscou, persones vinculades a la intel·ligència, la diplomàcia i els nuclis de poder: un dels protagonistes del vídeo que la CIA ha penjat a Telegram viatja amb cotxe oficial amb banderetes, puja escales de marbre i mostra al conserge una xapa de cap. Sens dubte, l’anunci sap polsar les cordes del violí rus, les que allà millor vibren, l’esperit de sacrifici, les heroïcitats quotidianes, el patriotisme, la família, l’eterna aspiració a una vida digna, l’abominació d’un esclat revolucionari. «Pot ser que la gent que t’envolta no vulgui sentir la veritat. Però nosaltres, sí», diu la veu en off, convidant els potencials agents a filtrar informació a través de la ‘deep web’.
Tot i que l’ham es preveu poc seductor –Putin ha introduït la cadena perpètua al Codi Penal per al delicte d’alta traïció–, l’anunci confia en la discrepància, en la fissura que pot acabar trencant la mola de granit. ¿Fins on arriba la dissidència a Rússia? Un conegut rus em parla d’una enquesta recent de la revista ‘Nóvaia Gazeta Evropa’, a la qual han respost uns 22.000 subscriptors. D’acord, no té cap valor sociològic. I la pregunta té un punt endevinatori, de consulta a la pitonissa («¿com es produirà el pròxim canvi de poder a Rússia?»). Però criden l’atenció els percentatges en les respostes: el 5% creu que tindrà lloc mitjançant eleccions democràtiques. Una revolució (11%). Un cop militar (31%). I l’aclaparadora majoria (53%) considera que res canviarà, que Putin entregarà el ceptre a un successor autoritari. El meu col·lega està persuadit que aquesta eventual conjuntura es prolongarà durant més d’una dècada.
Entretots
ELITS PREDADORES
Notícies relacionadesLes classes altes russes, les que es van enriquir en els salvatges anys 90, mitjançant el saqueig i amb l’aquiescència entusiasta d’Occident, han optat per guardar silenci o tocar el dos del país. Llavors, en aquella dècada caòtica, d’assassinats diàriament, no els va importar la polvorització de les exigües conquestes democràtiques del postcomunisme. A Europa, tampoc. I ara, ¿què? Tal faràs, tal trobaràs.
Mentrestant, el dia 450 de la invasió, comença a detectar-se cert cansament als països veïns d’Ucraïna (Polònia, Hongria, els bàltics) per l’afluència massiva de refugiats. Al front bèl·lic la situació segueix estancada, amb expectatives massa elevades en una contraofensiva ucraïnesa que es retarda. Ens espera una guerra llarga, amb molt desgast, amb molt dolor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
