Discriminació Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Cuidar la vida
La falta de corresponsabilitat impacta en la vida i en la salut de les dones. Obviar-ho és negar la discriminació estructural que patim en el treball productiu i en el reproductiu
«Si és abans de les sis de la tarda, puc», «millor si és al matí», «si implica viatjar, no»… Aquestes són només algunes expressions en les quals moltes dones ens reconeixem, obligades cada dia a compaginar la vida laboral i la familiar. I escric ‘dones’, tot i que en realitat m’agradaria escriure també ‘homes’. Però la realitat és tossuda. Els permisos no retribuïts tenen rostre de dona. Les dades ho mostren. El 85% de les excedències les protagonitzen dones, el 95% de les persones que s’absenten del mercat de treball per cuidar una persona dependent són dones. I les dones destinem quinze hores setmanals més que els homes al treball domèstic. Quinze hores setmanals més són l’equivalent a 780 hores anuals, cosa que al seu torn equival a un mes. És a dir, les dones no tenim dret a les «vacances pagades» de Pere Quart.
La falta de corresponsabilitat impacta en la vida i en la salut de les dones. Obviar-ho és negar la discriminació estructural que patim les dones en el treball productiu i en el reproductiu. Obviar-ho no és neutre. I és la nostra obligació com a legisladors i legisladores no només advertir-ho, sinó també denunciar-ho i insistir que qualsevol norma tingui en compte l’impacte de gènere.
Entretots
Sens dubte, tots els instruments legals han de tenir aquesta perspectiva feminista, però encara més la futura llei de famílies. Una norma que ha de reconèixer la diversitat familiar existent en la nostra societat, al mateix temps que aposti, sens dubte, per fer compatibles els temps de treball amb els temps personals i familiars, tal com estableix la directiva europea relativa a la conciliació de la vida professional i familiar. Una llei que ha de reconèixer, per exemple, el dret a acompanyar els nostres fills i filles als serveis mèdics o ampliar els permisos dels treballadors i treballadores en cas de trànsit d’un fill o filla, així com reconèixer el permís per pèrdua gestacional. En definitiva, es tracta d’aprovar noves lleis que ampliïn els drets de ciutadania. Lleis que reconeguin la diversitat existent en la nostra societat. Lleis que donin resposta a les noves necessitats ciutadanes. I, en el marc de les famílies, lleis que acabin amb el model de benestar tradicional, basat en una obsoleta divisió sexual del treball, segons la qual la responsabilitat de la cura requeia únicament i exclusivament en les dones, i que apostin per un nou model de masculinitat. Una masculinitat que s’implica en la cura de criatures i gent gran. Una masculinitat que posi en el centre cuidar la vida.
